Data de naixement: 1929
Renom: Del Castell o de la Quadra
Professió: Pagès
Cases del poble on ha viscut: La Quadra
Data de gravació: 21/12/2021
Entrevistador: Comencem el torn del projecte memòries de l’Argentera. En aquest cas tenim l’oportunitat de gravar al senyor Anton Cabré Crusat, que va néixer a l’Argentera el dia 21 de desembre de l’any 1929. Aleshores, en aquesta ocasió parlarem de les festivitats i els records del poble durant els mesos d’hivern. Per començar li farem la pregunta de com es vivia la festivitat de Sant Antoni quan ell era petit i quins records en té, i després parlarem de totes les festes que s’han perdut i de les activitats que es feien al tros i a casa.
Quin record tens de la festivitat de Sant Antoni?
Anton: Molts records, molts bons los teníem! Perquè el dijuni ja anàvem a comprar enciam o si escarola, si no la teníem de casa havíem d’anar a buscar escarola. I llavons, el dijuni, fem l’escarola, llampiàvem l’escarola per a fer romesco, eh? Se fèiem lo romesco i el dia de Sant Antoni al dematí se feia un esmorzar i s’anava a caçar tot lo dematí… tot lo dematí fins a les tres de la tarda. Si es mataven varios conills, allavonsos un dels caçadors s’encarregava de porta’ls al restaurant que hi havia llavorens, a la fonda, eh?, los pelaven i els coïen per sopar. I el sopar, se feia un sopar per a tothom que hi volia anar de Sant Antoni, los homes normalment, de dones jo no crec que en vingués cap mai.
Entrevistador: I des dels anys de la guerra i així ja es feia Sant Antoni?
Anton: Abans de la guerra.
Entrevistador: Abans de la guerra ja es feia.
Anton: Amb la guerra no estaven per a festes, per a fer festes la gent perquè les escopetes més aviat se van haver d’entregar, i no hi havia escopetes, ni havia re… llavons.
Entrevistador: Més records del poble en aquella època?
Anton: Com?
Entrevistador: Records del poble en aquella època, durant aquestes dates: carnaval…
Anton: Records molts, carnavals de moment no. Carnaval fins al cap de bastants anys que s’havia acabat la guerra, o sigui no es van fer carnavals. Els pobles, doncs, tanta misèria com vulguis, tothom anava a buscar la llenya la tros per a fer foc…
Entrevistador: Hi havia bones collites o males collites?
Anton: Depèn de l’any… si plovia per això, si feia molt fred o glaçava i es quedava sense… sense verdures l’hort. Bledes i totes aquetes cosetes, espinacs segur que en feien per menjar a l’hivern.
Entrevistador: I alguna festa que s’hagi perdut de què fèieu els mesos d’hivern?, alguna tradició?, que us vingui al cap, cap al febrer o cap al març, que féssiu alguna festa…
Anton: Home, sí. Hi havia vegades, el dimarts de carnaval o així, o el diumenge se feia una mica de ball, se disfressàvem i bueno … Una mica de…, però tan pobre com vulguis, eh? Amb quatres cortines se disfressava la gent i tot això es feia una mica de ball a l’ambient.
Entrevistador: I a casa, que fèieu durant l’hivern? Quines eren les feines que fèieu?
Anton: Anar al tros, anar a fer llenya i el dia que feia molt fred doncs escalfar-se a la vora del foc.
Entrevistador: I per rentar la roba com ho fèieu a l’hivern?
Anton: Hi havia els rentadors. El dilluns, no passava com ara que el dia que l’electre és més barata tothom renta, aquell dia, el dilluns, tothom anava al rentador. Hi havia una colla de dones amb una panera de roba al coll i a rentar al rentador, i se rentava el net i el brut.
Entrevistador: I pel que fa a les curiositats i anècdotes del poble, podries recordar algun ofici com és ara els pregoners?, com funcionaven…?
Anton: Els pregoners funcionaven molts anys. Tota la vida els vai veure jo, los pregoners. Doncs quan havies de fer un pregó tocaven una traompeta, eh?, i era el pregoner mateix que tenia una trompeta, tocava la trompeta i deia doncs la notícia que hi havia.
Entrevistador: I fins a quin any va estar això aquí al poble?
Anton: Fins a quin any?
Entrevistador: Sí.
Anton: No ho sé, no ho sé…
Entrevistador: Cap als anys setanta o així?
Anton: O més cap aquí. Potser el Joan Quico devia ser l’últim pregoner que hi va haver ja. Hi havia un agutzil que era el que es cuidava de fer el pregoner. Si venia un marxant a vendre roba…, o vendre fruita…, o vendre una altra cosa… anava a ca l’agutzil, eh?… fes un pregó que hi ha roba a la plaça i: tararet! (imitació d’un soroll) Roba a la plaça, i la gent doncs anava a comprar.
Entrevistador: Pujava un marxant de les Borges, hi havia algun tipus de pregó en qüestió doncs si era un toc d’avís?, etc, etc…
Anton: Me penso, jo ja no m’enrecordo gaire, però quan era de l’ajuntament tocaven dos vegades la trompeta al començament, quan era una ordre d’ajuntament.
Entrevistador: Voldries comentar alguna implicació que has tingut important amb el poble a nivell personal?, si has estat a l’Ajuntament?, i si vols explicar alguna cosa?
Anton: Algo de què?
Entrevistador: Implicació?
Anton: Pues mira, vai estar vuit anys a l’Ajuntament i vai estar setze anys de Jutge de Pau.
Entrevistador: Molt bé!
Anton: I llavons, president de la Societat, president de la Cooperativa i totes les altres feines d’un poble perquè, com que som molt pocs aquí, t’ha de tocar sempre. Encabat, a l’Argentera, una colla de veranejants, que tenien parcel·les o tenien algun pis aquí dalt o així, van fer una agrupació que es deia Amics de l’Argentera, i allavons se van fer moltes, moltes millores al poble, o sigui que encara continuen, eh? Aquí a l’argentera, de l’època que va passar pel poble Don Eduard Toda ja va fer molta cosa aquí al poble, que encara se conserven moltes coses. Va plantar tots els arbres, llavons als pobles, dins els pobles, no hi havia gaires arbres ni gaires jardins. D’això, Eduardo Toda va dar l’aigua d’una mina d’una finca seva, i la gent doncs se va ampliar molt amb el Toda, eh? I encabat, amb els amics de l’Argentera, se va acabar d’arreglar la cosa, se van fer moltes millores. Cada any feien alguna millora, el que podien de les quotes que arreplegaven.
Entrevistador: Sortia un butlletí cada d’any explicant el que havia fet l’associació…
Anton: Sí, sí, cada any sortia un butlletí.
Entrevistador: Si un es casava, si un naixia, el que passava al poble…
Anton: Sí, bueno…
Entrevistador: I valtrus formàveu part d’aqueta associació?
Anton: Naltrus hem estat de tot aquí al poble.
Entrevistador: Hi havia un altre ofici, hi havia algun campaner que toques les campanes?
Anton: Hi havia una dona que es deia Maria Ferrer, bueno… era de cal Ferrer, i li deien la Maria. I d’això, es va cuidar del rellotge tota la vida, dels pregons, bueno… de tot.
Entrevistador: Ventaven també les campanes?
Anton: Ventaven des de Pasqua fins a la Festa Major tocaven la campana. Ventaven a les dotze del migdia, ventaven la campana, i a les dugues o a dos quart de tres, no sé exacte, tornaven a ventar perquè per tornar a treballar, però encabat això ja va passar aqueta moda, ja es va anar traient.
Entrevistador: Es va modernitzar l’ofici fins que es van posar la campana. Aleshores…
Anton: Perquè rellotges, allavons, no en teníem gaires per a mirar l’hora que és, eh?. Més aviat miraves la serra i veies: la cabreta! són tres quarts d’una, noi, la cabreta; el morral blanc! són les dues. Ja sabies l’hora que hi havia mirant la serra amb el sol, si feia bon sol sabies l’hora que era.
Entrevistador: I dèieu algun refrany, alguna frase que ara ja no digueu, en relació amb el temps?, amb la boira?, amb l’època d’anar a …?
Anton: No, no… Sempre se ne’n dit de refranys i de coses…
Entrevistador: I quan nevava, teniu alguna anècdota molt forta de quan hagués fet molt mal temps?
Anton: Quan va fer la nevada molt grossa, molt grossa…, jo no estava aquí al poble, vivia al Castell d’Escornalbou, eh?, I llavons a la nit va nevar molt, o sigui… Mira!, que es van pensar que d’aquí baix… o sigui diu que havien sentit tocar campanes. No va en va tocar cap ningú de campanes, el meu pare se’n va guardar prou, però la nevada era tan grossa que el portal que hi ha entrant al Castell estava tapada fins dalt de neu, i van haver d’anar a passar per un senderó d’unes escales que hi havia per un altre racó. Això la nevada aquella, que van caure potser set o vuit pams de neu, però allí, com que el vent i tirava la neu va quedar tapat completament. Van pujar uns quinze xicots d’aquí baix, valents, que van portar pa, van portar coses per a menjar perquè a l’Ernesto, que era el meu pare, doncs no li faltes res.
Entrevistador: I això cap a quin any era? Cap a l’any quaranta o abans de la guerra?
Anton: A què?
Entrevistador: Aqueta nevada tan forta.
Anton: Encabat de la guerra.
Entrevistador: Encabat de la guerra. Cap a principis de l’any quaranta?
Anton: L’any quaranta-quatre, potser.
Entrevistador: L’any quaranta-quatre
Anton: Potser, per allí l’any quaranta-quatre.
Entrevistador: I l’aigua, l’aigua va arribar molt més tard aquí al poble? Cap a l’any…
Anton: Aquí al poble?
Entrevistador: Sí.
Anton: Home l’aigua… hi era a les fonts.
Entrevistador: A les fonts?
Anton: Rajava a les fonts, però a les cases no. A les cases…
Entrevistador: Teniu algun dipòsit?
Anton: Hi havia un dipòsit d’aigua, que rajava per les fonts, però per les cases, com ara, no.
Entrevistador: I de machos i de someres i tot això, n’hi havia molts?
Anton: N’hi havia varius, sí.
Entrevistador: Hi havia alguna casa que en tingués?
Anton: Hi havia un ferrer, aquí hi havia un ferrer que el dia que havies d’anar a ferrar el macho o la mula, o el que sigui…, no hi havia res més que això aquí, eh? No hi havia ni tractors ni res.
Entrevistador: També hi havia moltes botigues?, i molts comerços?
Anton: Botigues?, dos o tres botigues hi havia.
Entrevistador: I fils i vetes també?
Anton: I fils i vetes també. A més, aquí al poble hi va haver unes mines de plom, i barita i tot això…, que també van donar vida fins a l’any quaranta-cinc, potser em penso, i llavons ho van tancar tot. Eren filials de les mines de Bellmunt.
Entrevistador: Molt bé!, de Bellmunt del Priorat.
Anton: I van donar molta vida aquí al poble, perquè és clar…
Entrevistador: I vivien aquí, a la Quadra?
Anton: Sí.
Entrevistador: I quan es va asfaltar la carretera que va cap a Duesaigües?
Anton: La carretera que va cap a Duesaigües?, jo m’enrecordo, però no et puc dir l’any ara.
Entrevistador: Cap a l’any cinquanta o així?, o cap al cinquanta-cinc? Més tard?
Anton: No gaire més tard…
Entrevistador: Cap a l’any seixanta?
Anton: No, no, més tard del cinquanta no.
Entrevistador: Sí, del cinquanta en amunt, em penso.
Anton: Llavons anàvem a agafar el tren.
Entrevistador: A agafar el tren.
Anton: O sigui que anàvem ràpidament, sorties un quart d’hora abans, o vint minuts, i … Espavil!, cap a l’estació a agafar el tren per a anar a Reus. Havies d’anar al metge, o havies d’anar a comprar o allà on havies d’anar.
Entrevistador: I on anàveu tota la colla?
Anton: A la Societat.
Entrevistador: A la Societat, com que ja s’havia fundat l’any vint-i-nou, no?
Anton: Sí.
Entrevistador: Ja… I les dones de la colla també anaven a la Societat?
Anton: Tota la pandilla anàvem.
Entrevistador: I que fèieu?, a què jugàveu?
Anton: En què jugàvem a la Societat?
Entrevistador: A ballar, a l’època.
Entrevistador: Molt bé!
Anton: A ballar el tiruliru i tot aquelles èpoques.
Entrevistador: I quan venien les plegadores d’avellanes, que fèieu?
Anton: Quan hi havia les plegadores d’avellanes hi havia una mica de rebombori perquè, és clar, moltes sortien cada dia un rato a la nit…
Entrevistador: Clar…
Anton: I llavons començaven a ballar… i les del poble… Ves a ballar amb les plegadores! Encabat et deien: tu, ves a ballar amb les plegadores, quan marxaven, saps? Així, així… em penso que en molts pobles rurals així, us diran poc més o menus el mateix, eh?
Entrevistador: També us ho passàveu bé, i disfrutàveu…
Anton: Mira, los anys ho fan passar molt bé. Ara podem tindre moltes comoditats i amb els anys que tenim… estava a caçar!, o sigui el diumenge al dematí anàvem a caçar sempre.
Entrevistador: Molt bé! I a part de l’avellana fèieu una altra collita important?
Anton: No crec… no.
Entrevistador: Aquí vinya ja no n’hi havia quan valtrus éreu petits?
Anton: No, la vinya al mil vuit-cents i pico la fil·loxera s’ho va carregar tot.
Entrevistador: Aquí feien, algun o altre, feien una mica de vinya…
Anton: No re, no re…
Entrevistador: A cal Domingo…
Anton: No re… per aquí poc se n’ha fet. Lo que la gent allavons feien fesols…, patates… per a tot l’any, saps?
Entrevistador: Clar
Anton: A casa tenies lo rebost amb patates, i amb fesols i amb tot això per tot l’any.
Entrevistador: Doncs ho deixaríem aquí, aquesta ha estat la primera sessió. I en els propers dies doncs, continuarem parlant sobre les diferents estacions de l’any, i les festes i també els esdeveniments del poble.
Bona tarda, comencem amb el segon torn de gravacions. En aquest cas tenim l’oportunitat de parlar de nou amb el senyor Anton Cabré Crusat, que va néixer a l’Argentera el dia 21 de desembre de l’any 1929. Aquesta gravació ha estat realitzada el dia 6 de novembre del 2021.
Entrevistador: Quin record té de Setmana Santa?
Anton: Home, records bastants bonics perquè venien molts amics, que no es veien des de l’estiu, no els havies vist, i llavons doncs… passaves la xerrada.
Entrevistador: I anàveu a menjar la mona en algun lloc?
Anton: Anàvem a menjar la mona, quasi cada any, al pantano de Riudecanyes.
Entrevistador: I missa, quan se’n feia de missa?
Anton: Missa?
Entrevistador: Sí.
Anton: Llavons en feien bastant sovint de missa perquè hi havia el capella aquí al poble, però, doncs hi anaves, hi anaves… o sigui hi anava qui li interessava anar-hi.
Entrevistador: Molt bé! I valtrus hi anàveu molt? Depèn quan convenia…
Anton: No gaire perquè jo no vivia exactament aquí al poble.
Entrevistador: I cap al maig, per Sant Isidro, què fèieu? com vivíeu la Festa Major de Sant Isidro?
Anton: Una Festa Major senzilleta, eh? Se feia un bon dinar, se llogava una orquesta, normalment per un dia que doncs era justet, però per un dia orquesta i se celebrava Sant Esidro.
Entrevistador: I que menjàveu per Sant Isidro normalment?
Anton: Conill, perquè llavons de pollastres, en aquesta època, encara no n’hi havia cap. No era com ara que hi ha tot l’any pollastres, allavons no n’hi havia.
Entrevistador: I després també fèieu processó…
Anton: allavons fèiem la professó, a la tarda o encabat de missa, eh?, però doncs…
Entrevistador: normalment a la tarda…
Anton: normalment a la tarda.
Entrevistador: I el ball on se feia, dintre de la Societat?
Anton: El ball a la Societat, sempre.
Entrevistador: Sempre a la Societat?
Anton: Sí.
Entrevistador: I venia alguna orquestra de per aquí?
Anton: No ho sé… Molts anys va vindre la de Falset, que ja ens coneixíem tots, però te parlo de… de molts anys, dels anys quaranta.
Entrevistador: I per Corpus, com ho vivíeu?
Anton: Per Corpus es feia la professó i es feia alguna capella. Hi havia una mica de puntillo… en una capella… amb una altra, si jo la faig més maca… si jo la faig deixò, però bueno … s’acabava tot bé.
Entrevistador: Molt bé! I això de les capelles, fins a quin any se va fer? Se va fer molts anys aquí al poble?
Anton: Mentre es va fer professó. Final només potser se’n feia una sola, però doncs… se feien capelles.
Entrevistador: I dels amics de la joventut, quins eren els seus principals amics?
Anton: Els meus principals érem tot, tot el poble érem amics, però hi havia l’Amado, hi havia el Modesto, hi havia lo Domingo, el Joan de cal Ferrer i no ho sé… i algun altre … I els de cal Pere Viudo, el Josep Maria de cal Pere Viudo, i bueno… tots érem amics.
Entrevistador: I com passàveu les hores quan us trobàveu? On anàveu?
Anton: Ai!, no gaire lluny… A xerrar, eh?, i perquè jo, al cafè, no hi anava gaire a la nit, ni a la tarda, a part dels diumenges, eh?… doncs passaves a alguna font, te trobaves, o a la plaça o allà xerraves i ja està.
Entrevistador: I jugàveu a cartes?
Anton: Sí, alguna vegada a la manilla que dèiem allavons.
Entrevistador: I de més grans havíeu anat de festa major junts?, pels pobles del costat?
Anton: Sí, als pobles dels veïns. A Dosaigües hi anàvem sempre, i a Riudecanyes ja quedava més lluny perquè havies d’anar a peu a tot arreu, eh?
Entrevistador: I d’excursions, que et vinguin al cap?
Anton: D’excursions n’havíem fet alguna: a la Mola de Llaberia, a la Cova del Blai, … a la Mola de Coldijou. Bueno… totes aquestes coses les havíem fet per aquí a prop.
Entrevistador: I en alguna font anàveu sempre a les tardes i així a passar els ratos?
Anton: No, no a les tardes… no gaire. A la Font Vella alguna vegada.
Entrevistador: I al tros, que hi plantàveu al tros?
Anton: Al tros? Doncs mira, a l’estiu lo que se sol plantar: enciam, i totes les coses, els pèsols, tot això que encabat ve la collita més tard. Més tard, però, s’ha de començar a plantar a l’estiu totes les coses.
Entrevistador: Bajoques també plantàveu?
Anton: Bajoques…, tomaques… que fèiem conserva, pebrots…, aubergines…, tot, tot això.
Entrevistador: I de què fèieu conserva?, després?
Anton: De conserves, més aviat de tomaca.
Entrevistador: De tomàquet?
Anton: Sí.
Entrevistador: I records del poble en aquella època?, com per exemple quan va venir la Verge de Fàtima?
Anton: De la Verge de Fàtima… jo, el dia que va vindre la Verge de Fátima, me vai llicenciar de la mili, que jo havia fet la mili. Havia estat dos anys a Reus, al Camp d’Aviació, i aquell dia o sigui que poca cosa vai veure, ja s’havia acabat casi.
Entrevistador: I quin any era això?
Anton: L’any 52
Entrevistador: L’any 52… I va esperar molta gent que vingués la Verge Fàtima?, es va fer algun canvi aquí al poble o algo?
Anton: Em penso que no.
Entrevistador: I al col·legi, a l’escola, quants anys tenies quan vas començar a anar-hi?
Anton: Quan vai començar jo… Primer vai començar a anar a escola a Duesaigües, eh?, i encabat quasi ho vai acabar als 14 anys o així, que ja passava de la mida, però per aprofitar una mica perquè havia de caminar molt jo per anar a l’escola.
Entrevistador: Com hi anaves a l’escola de Duesaigües?
Anton: A peu.
Entrevistador: Per què vivies…?
Anton: Però no des d’aquí a l’Argentera, des del Castell d’Escornalbou.
Entrevistador: I quan rato tardaves?
Anton: No sé… Passava totes les dreceres… devia estar mitja hora, vint… mitja hora, trenta minuts… trenta-cinc minuts…
Entrevistador: I per a baixar del Castell a Duesaigües, per on baixaves?, per Vilamanya o per aquí a l’Argentera?
Anton: Per Vilamanya, però no per la carreta, per unes dreceres, per un camí vell que hi havia des de Coldijou a Riudecanyes, aquell camí, un camí veïnal antic.
Entrevistador: I al col·legi, què estudiàveu bàsicament?
Anton: Ai!… la base, no re.
Entrevistador: I d’on eren els mestres?
Anton: El mestre que teníem era … No ho sé.
Entrevistador: D’on eren? No te n’enrecordes?
Anton: Era el senyor Jové, que deien que era molt d’això, però me penso que era del Morell aquest home.
Entrevistador: I anàveu junts o separats?, xiquets i xiquetes?
Anton: Anaven xiquets en un puesto i xiquetes en un altre.
Entrevistador: I sempre l’idioma que vau utilitzar a la classe, el castellà?
Anton: Sí, si en aquella època sí.
Entrevistador: I matemàtiques, us en ensenyàveu molt de matemàtiques?
Anton: No ho sé… lo que vai apendre ho vai apendre allí.
Entrevistador: Per què… tu vas començar l’escola que devies tenir nou o deu anys?
Anton: I onze.
Entrevistador: I per quin motiu vas començar tan tard l’escola?
Anton: Perquè havia de caminar molt, i sol no hi podia anar.
Entrevistador: I perquè va haver també la guerra pel mig…
Anton: Home… Primer va haver la guerra, però encabat va costar d’arreglar-se tot això.
Entrevistador: I després, vas continuar anant a fer algun repàs a Duesaigües?
Anton: No, no… Si anava a l’escola tot lo dematí i em quedava una hora de repàs fins a l’una, i a la tarda ja no hi anava llavons. Anava a dinar a casa.
Entrevistador: I després aquí el poble, vau començar a fer cine aviat i aquetes coses?
Anton: Aquí el poble va vindre un capellà, i entre ell i son germà van armar això del cine i van començar a fer cine.
Entrevistador: I cap a quin any era això?
Anton: D’això ja no m’enrecordo, ja fa molts anys.
Entrevistador: Cap als anys cinquanta o així?
Anton: Segurament.
Entrevistador: I ho fèieu, on ho fèieu això?
Anton: Eh?
Entrevistador: a on se feia?
Anton: A l’Abadia.
Entrevistador: A l’Abadia?, als baixos?
Anton: Als baixos de l’Abadia.
Entrevistador: I va durar molts anys que es fessin allí a l’Abadia?
Anton: Sí, uns dos o tres anys. Encabat se va passar lo cine a la Societat.
Entrevistador: I a la Societat, qui ho portava llavors?
Anton: La Junta de la Societat.
Entrevistador: La Junta de la Societat. Que ja havia Junta de la Societat en aquella època?
Anton: I abans també hi havia Junta, sempre n’hi ha hagut de Junta.
Entrevistador: I a la Societat quan se feia cine, cada setmana o menos?
Anton: Cada dissabte o cada diumenge a la tarda o …
Entrevistador: I es cobrava entrada?
Anton: Es cobrava entrada.
Entrevistador: I qui ho portava el cine?
Anton: Ja no m’enrecordo…
Entrevistador: El Juanito del cine. I després, quan éreu més petits, quins eren els jocs infantils que fèieu, que jugàveu, que passàveu l’estona?
Anton: Doncs mira… jugàvem a patacons, al palet, a saltar corda, coses d’aquetes.
Entrevistador: Molt bé! I també anàveu a ballar molt a les tardes quan ja éreu més grans?
Anton: A ballar?
Entrevistador: Sí.
Anton: A les tardes a ballar, on?
Entrevistador: A la Societat.
Anton: El dia que feia festa sí, però sinó no.
Entrevistador: I quan valtrus éreu més grans, quan es plegava del ball, on anàveu?
Anton: A la Font Vella moltes vegades. Tota la colleta: anem a la Font Vella? Anem! Preníem un parell de botelles de xampany i se les bevíem a la Font Vella. No bevíem d’aigua fresca de la font, no, bevíem xampany.
Entrevistador: I fins a quina hora s’estàveu allí?
Anton: No ho sé.
Entrevistador: Fins que sortia el sol? Casi
Anton: Casi.
Entrevistador: I quins eren els plats que cuinàveu?, que et vinguin més a la memòria que menjàveu en aquella època.
Anton: Això sí que no t’ho puc dir… hi havia de tot.
Entrevistador: Menjàveu escudelles i fideus?
Anton: Ah! Bueno… Escudelles, verdura i faves i tot lo que hi havia a l’època, a la temporada. Lo normal era l’escudella i la verdura.
Entrevistador: I de peix, en menjàveu molt sovint?
Anton: Venia pescater cada dia. Ai cada dia!, cada setmana un cop aquí al poble, i passava donant el tomb al poble venen d’això … Un home de cambrils, però no comprava tothom sempre de peix perquè també era bastant car.
Entrevistador: I quin era el peix més barato en aquella època?
Anton: La sardina, com sempre.
Entrevistador: I de carn, en menjàveu bastanta?
Anton: Hi havia una carnisseria, però el dissabte anaven normalment a casa, anaven a buscar una mica de carn.
Entrevistador: I per moure`s, per anar a reus o així per a comprar la roba, les sabates i això, com hi anàveu?
Anton: Amb el tren.
Entrevistador: Sempre amb el tren?
Anton: Quasi sempre, no hi havia res… Home!, si no que t’agafessis un cotxe de casualitat, però no n’hi havia gaire de cotxes.
Entrevistador: I que tenia cotxe en aquella època?
Anton: Aquí ningú.
Entrevistador: I la primera persona que va tindre cotxe qui era? Hi havia un camió aquí al poble?
Anton: Hi havia un camión, que li encomanaven coses la gent i també els hi portava.
Entrevistador: I et ve al cap algun aspecte més?, o alguna cosa a comentar de la temporada de la primavera que vulguis afegir? De Sant Isidro?
Anton: No.
Entrevistador: de les activitats al tros?
Anton: No, no.
Entrevistador: Et ve al cap algun aiguat molt fort o algun temporal que fes?
Anton: Si va fer un aiguat molt fort, no m’enrecordo l’any que era jo ja, però va fotre un aiguat molt fort un any, però bueno…
Entrevistador: I un any que anés molt malament el tros perquè no plogués, també havia passat algun cop?
Anton: També havia passat. I tant!, i tant que havia passat…
Entrevistador: Val! doncs deixaríem aquí aquesta entrevista al senyor Anton Cabre Crusat, i en properes ocasions parlarem de les activitats i de la vida al poble durant els mesos d’estiu i de la tardor. Moltes gràcies!
Entrevistador: Bona tarda! Comencem de nou la sessió de gravacions. En aquest cas tenim l’oportunitat de parlar de nou amb el senyor Anton Cabré Crusat. I parlarem de les festivitats i també dels esdeveniments i tradicions dels mesos d’estiu i també de tardor.
Començarem parlant de Sant Joan, i després continuarem amb la resta d’esdeveniments i tradicions del poble.
Avi, com vivíeu la festivitat de Sant Joan?
Anton: Una festa bonica.
Entrevistador: Una festa bonica, i fèieu verbena…?
Anton: Fèiem verbena. Anàvem a buscar llenya per fer la foguera, muntàvem la foguera, compràvem uns quants coets i ja està, i llavores obríem la foguera a les deu o no sé en quina hora.
Entrevistador: I on se feia la foguera?
Anton: A la plaça, o sigui on hi ha el parc infantil. Allí es feia la foguera.
Entrevistador: Antigament, era l’envelat del poble?
Anton: Havia estat l’envelat allò, però allò era una era d’una casa pairal d’aquí el poble, no sé de quina casa exacta.
Entrevistador: I els coets, d’on els trèieu?
Anton: Els coets… anàvem a Dosaigües a buscant moltes vegades o algú… Lo Modesto se’n pujava de Reus també.
Entrevistador: I era una festa molt bonica Sant Joan?
Anton: Pues mira… Per naltrus tot era bonic allavons lo de les festes.
Entrevistador: I que cremàveu a la foguera?
Anton: Rama, rama d’argilaga i d’alzina o del que fos.
Entrevistador: Mobles i cadires i això…?
Anton: També, si hi havia alguna cosa també.
Entrevistador: Si hi havia alguna cadira vella també…?
Anton: Sí…
Entrevistador: I després, quan arribava l’estiu, us anàveu a banyar a alguna bassa? Com us refrescàveu?
Anton: Sí, hi havia dos o tres basses. La Bassa dels Caçadors que llavons no estava tan tapada com ara, eh?, a la Plana de cala Rosa també hi havia una bassa, però era molt fonda i era perillosa. Jo no me’n recordo perquè no havia anat molt, perquè jo aquí, exactament aquí al poble, no hi vivia setmanes senceres.
Entrevistador: I a la platja hi anàveu un cop?
Anton: A la platja un cop o dos o… Si ens hi volien portar amb camión o en cotxe o com fos.
Entrevistador: Amb el camión hi anàveu, i anàveu a… On anàveu a la platja?
Anton: Per cambrils.
Entrevistador: Cap a cambrils, que era lo que queda més a prop d’aquí?
Anton: Sí.
Entrevistador: I després havíeu fet alguna excursió amb tren lluny?, cap allà el Penedès o en algun altre lloc?
Anton: Sí, sí… També havíem anat per allà…, per allà a Coma-ruga era allò…?, per allà Coma-ruga i Sant Vicenç, i deixàvem lo tren i teníem combinacions.
Entrevistador: I passàveu el dia fora de casa a l’estiu algun cop?
Anton: No gaires vegades, però algun cop com sí.
Entrevistador: Algun cop hi anàveu amb el primer tren des d’aquí i tornaveu amb l’últim?
Anton: Sí, sí.
Entrevistador: Era una excursió de tot lo dia, de passar el dia a la platja?
Anton: Sí.
Entrevistador: I aquí el poble, ja abans de la guerra hi havia estiuejants?
Anton: Abans de la guerra estiuejants… i de molta categoria! Abans, te parlo de molts anys endarrere perquè aquí… aquest poble va ser molt famós quan se va fer lo carril, o sigui lo tren, de Barcelona va tindre una sortida i aquí, com que l’aigua era molt fresca, molta gent de Barcelona venien a estiuejar aquí perquè llavons no hi havia ni neveres, ni refrigeradors … Res.
Entrevistador: I després de la guerra van continuar vinguent estiuejants…?, sempre n’han vingut?
Anton: Sí, de la guerra es va omplir tot, d’estiuejants i que no estiuejants, i alguns s’hi van quedar i tot, ja.
Entrevistador: Molt bé! I després quan entrava el mes de juliol, que ja començava a fer molta calor, com vivíeu la Festa de Sant Jaume?
Anton: Pues mira… A la nit…
Entrevistador: Per Sant Jaume que es feia?
Anton: Tipu verbena o algo així, sí.
Entrevistador: És a dir, es feia una verbena que ara ha quedat en l’oblit, perquè aquí al poble ningú celebra Sant Jaume…
Anton: Sí…, ara no es fa re a Sant Jaume, no.
Entrevistador: I penses avi que s’hauria de recuperar aquesta festa?
Anton: Jo … No ho sé xiquet tot això… de Jaumes no n’hi ha gaires ara…
Entrevistador: Clar… I després, quan venia l’agost, com recordes la Festa Major de Sant Bartomeu?
Anton: Sant Bartomeu molt bonica. Sempre hi ha hagut molta gent, eh? I tot bé, vaja…
Entrevistador: Què es feia? Se feia ball de tarda i nit?
Anton: Ball de tarda i ball de nit, concert al migdia, eh?, i processó, un dia per Sant Bartomeu, l’altre dia per Sant Tomàs. O sigui que… Saps… Se feien festes.
Entrevistador: I també s’havia fet teatre algun cop?
Anton: també s’havia fet teatre, però si es llogava orquesta ja s’aprofitava per fer ball, saps, quasi sempre…
Entrevistador: I també havies portat el pendó de la Festa de l’Arbre?
Anton: El pendó de la Festa de l’Arbre i tot lo que hi havia per a portar, he portat, eh?, perquè fa molts anys que porto coses.
Entrevistador: I com havia d’anar vestida la gent per Festa Major?
Anton: Pues… normal, amb traje normal, i al ball…, al ball, si volies anar a ballar a la Societat, havies d’anar amb l’americana posada. No podies anar en cos de camisa ni arromangat.
Entrevistador: És a dir, la gent es mudava bastant… molt més que ara?
Anton: Es mudava molt més que ara, i tant!
Entrevistador: I a nivell familiar, com ho vivíeu la Festa Major? Baixàveu del Castell i anàveu a la casa que teníeu al carrer dels Bous?
Anton: Sí. La mare baixava el dijuni ja, començava a fer menjar, perquè teníem molts amics al Castell naltrus, i a part dels Castell teníem amics, i venien doncs a dinar, o a sopar o això.
Entrevistador: I d’on eren els amics que teníeu?
Anton: Doncs de Pratdip, de les Borges del Camp, de Constantí, aquets eren els més fixos a casa ja, però també en teníem a Riudecanyes i també en teníem en varios llocs.
Entrevistador: I quins eren els plats estrella de Festa Major de la seva mare?
Anton: Caldo, casi sempre. Un plat de caldo llavons, lo que es feia més un plat de caldo i encabat conill rostit o pollastre rostit.
Entrevistador: I el dia de la Festa Major recordes alguna anècdota de la gent que anava a la Font Vella i això…? Que anaven a buscar aigua…
Anton: No.
Entrevistador: Per a beure…
Anton: No. La gent anava a buscar aigua a la Font Vella, i alguna vegada algú xafava el càntir. I raons si un xafava el càntir perquè han estat jugant amb el càntir… pop!, me ca el càntir… i això!. Tothom casi, abans de dinar, anava a la Font Vella a buscar un cantaret d’aigua fresca.
Entrevistador: I després també es va començar a redactar l’himne de l’Argentera?
Anton: Sí, no ho sé… per allà als anys cinquanta o així… el Jaume Llorens va fer l’himne de l’Argentera i es va començar a cantar el dijuni pel poble, i pel dia de la Festa Major encara més.
Entrevistador: I sortien a cantar… I aleshores, just quan s’acabava la Festa Major, com evolucionava el poble?, començaven les collites…?
Anton: Pues mira…, depèn de l’agost, si la Festa Major s’acabava molt a finals d’agost a l’endemà la gent n’hi havia que havien d’anar a plegar avellanes. Ara nosaltres normalment no, però doncs… a primers de setembre la gent al tros.
Entrevistador: I la Festa Major sempre queia el dia fixe, és a dir 24 d’agost.
Anton: Sí, sí, Sant Bartomeu.
Entrevistador: Val, no és com ara que es fa el cap de setmana més proper.
Anton: No no, allavons no.
Entrevistador: Llavons quan ja arribava la tardor, t’agradava anar a buscar rovellons?
Anton: Sí, sempre m’ha agradat molt anar a buscar rovellons.
Entrevistador: I la gent del poble també ho vivia intensament, això d’anar a buscar bolets?
Anton: N’hi havia que sí, i n’hi havia que no. Hi havia gent que va anar molt a buscar rovellons i en va vendre molts, i n’hi va haver gent que en va trobar molts i no en va vendre cap, els va regalar o … Hi ha de tot amb això.
Entrevistador: És a dir, hi havia gent del poble que anava a buscar rovellons i després els intentava vendre?
Anton: Clar, el Modesto, de la tenda, hi ha vegades se’n quedava, eh?, i ell els portava a Reus, com que anava dia si dia no a Reus, ho prenia.
Entrevistador: I després, quan éreu dalt del Castell, per a comunicar-vos amb els cosins que teníeu aquí el poble, fèieu alguna senyal?
Anton: Mira hi havia vegades que li dèiem: el divendres potser hi haurà cine, escolta!, si hi ha cine (com que no hi havia telèfono aquí al poble, no hi havia telèfono) posa un drap blanc al balcó, a una cosina.
Entrevistador: Llavons ho veieu valtrus i senyal doncs que hi havia…
Anton: Baixàvem al cine.
Entrevistador: I altres coses també ho feien així…
Anton: També.
Entrevistador: I per la castanyada, que fèieu?
Anton: Torràvem castanyes, compràvem panellets, i ho venien.
Entrevistador: I algun cop havíeu anat a Reus a mirar alguna cosa?
Anton: Algú potser sí…
Entrevistador: Com el Juan Tenorio que va comentar?
Anton: Ah! Bueno… per anar a veure el Juan Tenorio sí, per Tot Sants, però doncs bueno…
Entrevistador: I després, de cara a Nadal, com ho vivíeu?, se feia missa del Gall com ara?
Anton: Sí, si se feia missa del gall anava molt bé, però si no ja no anava tan bé la cosa, perquè el dia de Nadal…
Entrevistador: I després de la missa del gall on anàveu? Anàveu a fer algun beure?
Anton: O a dormir, ves!
Entrevistador: Però no anàveu a donar un tomb o …?, algun any…?
Anton: Anàvem a donar el tomb pel poble?
Entrevistador: Sí, a celebrar el Nadal, la nit de Nadal.
Anton: Sí, però… a beure als cellers, a tastar el vi nou de l’any, el qui en tenia… Però això es va anar acabant, se va anar acabant perquè les vinyes se van anar perdent aquí al poble.
Entrevistador: I el dia de Nadal què menjàveu?
Anton: Ai! No sé que menjàvem… pollastre.
Entrevistador: Pollastre rostit?
Anton: Sí.
Entrevistador: I el tió que us portava, el tió?
Anton: Eh?
Entrevistador: El tió que us portava?
Anton: Oi! lo que demanaves no, segurament.
Entrevistador: Poca cosa…
Anton: Poca cosa.
Entrevistador: Més aviat …
Anton: Capses de color, eh?, punyetes d’aquetes, llibretes, bolígrafos… no, bolígrafos no, llapis.
Entrevistador: Molt bé! I algun torró, més aviat coses de menjar…
`Anton: Algun torró també, ves!
Entrevistador: I els Reis?, recordes per on passaven els Reis?, si anaven a l’església?
Anton: Sí.
Entrevistador: I algun any, alguna anècdota que passes amb els reis?, que passes amb Duesaigües?
Anton: Un any van volguer fer Argentera i Duesaigües los Reis junts, i no va sortir gaire bé perquè se’n van anar a canviar a l’estació i arreglar els animals, i un xicot d’aquí el poble va pujar dalt d’un cavall, van tocar una trompeta, es va espantar el cavall, va caure i es va lesionar bastant.
Entrevistador: I des de llavors que ja no s’ha fet més els Reis junts amb Duesaigües?
Anton: No, no, no… ni en Duesaigües ni aquí poques vegades.
Entrevistador: I de la plaça on vivim naltrus, la plaça de la Quadra o la plaça d’Escornalbou, tal com s’ha dit, com era antigament?, que hi havia aquí?
Anton: No res. Una plaça que s’hi jugava a futbol.
Entrevistador: És a dir el camp de futbol antic?
Anton: Lo camp, jugaven set a set, set contra set, i aquí hi havia el camp de futbol. Per la festa major, partit de Festa Major i tot això, se feia aquí, aquí davant de casa.
Entrevistador: I era un lloc molt acollidor la plaça d’Escornalbou?, com ara?
Anton: Com ara… Sí.
Entrevistador: I així parlar-nos una mica de les seves aficions a nivell personal avi, quines eren les teves principals aficions?
Anton: La meva afició sempre ha estat pintar. O sigui, m’agradava molt la pintura perquè al Castell jo vai conèixer molts pintors i vai tindre bones relacions. Jo tenia molt bona relació amb el Ceferino Olivé, que li tinc un quadro.
Entrevistador: També havies conegut a l’Albert Manent?
Anton: Ah! Amb l’Albert Manent vai col·laborar amb tres o quatre llibres, amb els climes de per aquí, de la província de Tarragona i tot això. Amb l’Albert Manent havien… o sigui érem de la mateixa edat meva i sempre me preguntava coses, sempre.
Entrevistador: Molt bé avi. I creus que vols afegir alguna cosa més del poble?
Anton: No, no, no… Ara no.
Entrevistador: Val.
Anton: Ja està bé.
Entrevistador: Doncs deixaríem aquí aquesta entrevista al Senyor Anton Cabre Crusat, i en properes ocasions tindrem l’oportunitat de parlar amb més veïns del poble.
© 2022 MEMÒRIA DE LES PADRINES I ELS PADRINS DE L’ARGENTERA – Tots els drets reservats – Avís legal – Política de privacitat – Llicència de continguts – Mapa del lloc