M: Abans no teníem… Ara hi ha recursos, Allavorens no n’hi havia , Ara, que m’ho graves tu això?

E: Sí.

M: La Maria era la gran, i la Maria havia d’anar a ajudar el pare, i jo pensava coi mira tu només em toca a mi, però no, és veritat això, doncs, clar, el pare s’estalviava un home.

E: Clar. I llavors tu l’anaves a ajudar al camp?

M: No només al camp sinó a fer carboneres.

E: A fer carboneres ? Explica’ns com ho feies ?

M: A les carboneres teníem apilada tota la llenya per fer la carbonera, llavors havies de fer el marge, i jo com que havia d’anar a ajudar al pare, doncs, es clar… Una pedra, una pedra, una pedra i jo dic: carai agafo tres així, i jo portava les pedres així, me’n llisca una i m’agafava els dits i em quedaven unes mans…i el pare la feia i després posava la terra seca.

E: Quants anys tenies?

M: Ai no ho sé.

E: Deu, dotze?

M: Bueno si una cosa així tu. Jo anava al col·legi.

E: I això que era a la tarda, quan plegaves?

M: Si el pare m’havia de menester a les nou del dematí o a les vuit, quan marxava, jo havia de marxar amb el pare. I quan fèiem carbó al castell, l’Anton deia: vaig a ajudar al tiet. I l’Anton cridava: tiet on ets, aquí baix, que et vinc a ajudar. I jo pensava: potser em dirà ves cap a casa tu; i el pare em deia: mira, ves allà i espana llenya, perquè tenia l’Anton que li portava la llenya i li portava més llenya que jo i tot.

E: Clar. I com anàveu amb un ruc?, o amb un animal? , teníeu un animal a casa? O anàveu a peu?

M: A peu. El pare encabat sí que va tindre una mula, però no podia anar en cap puesto amb l’animal.

Mirant una fotografia de l’escola.

E: I a col·legi que te’n recordes dels professors? Aquesta és la primera que vau tindre, la doña Antònia?

M: Jo sí. Abans n’hi havia una altra. La mare en deia un altre nom. Sí, aquesta doña Antònia.

E: I aquí anàveu tots junts a classe, clar?

M: Sí. La Maria Teresa no hi és, la Maria Teresa del Castell.

E: Ella vivia al castell i llavors no baixava?

M: No baixava del castell, no la deixaven baixar, perquè era petita, al col·legi no era obligat anar-hi fins els sis anys.

E: No?

M: L’Anton sí que ja baixava, però la Maria Teresa no.

E: Quan era obligat, a partir de quan era obligat anar al col·legi?

M: Als sis anys. Però bueno dels sis anys en amunt ja els agafaven, però no era obligat.

E: No, per això que tu hi havia dies que hi anaves i dies que no, si a l’avi li convenia que l’ajudessis.

M: Es clar. Si m’havia de menester el pare jo no hi anava al col·legi.

E: Tu no anaves a cole doncs ?

M: No s’hi amoïnaven gaire per anar a col·legi. Bueno, l’Àngela va anar a Reus. L’Ernesto també, es lo que hi havia. La Teresa no hi va anar perquè se’n va anar a servir. Deia que a ella la terra l’encarcarava. Se li posaven brosses als ulls. Un dia va vindre la Mercè “del Rufino”, i va dir per anar a servir. I jo vaig dir que no, la mare diu que ja s´ho pensava, que la Maria li dirà que no. Ella va dir jo ja t’ensenyaré el camí, vindràs a casa meva, veuràs I jo dic: on és això mare? La mare ja no va dir res, a Barcelona va dir la Mercè. I jo dic, mare jo a Barcelona no hi vaig. I diu: oh, doncs hauràs d’anar a ajudar el pare. I jo dic: si ja hi vaig cada dia.

E: Ja no et venia de nou. Però la Teresa no va dubtar ni un moment, no?

M: La Teresa diu: jo sí que hi aniria, i hi va anar.

E: I ja tenia divuit anys la Teresa quan va marxar ?

M: No sé quina edat tenia, perquè ni me’n recordo els que tenia. Tretze o catorze anys.

E: Però ja festejaves allavorens, o encara no?

M: Jo no.

E: Vas festejar gran?

M: Jo no vaig festejar fins que vaig tindre vint-i-vuit anys .

E: Tu Maria sempre vas cosir molt?

M: Ah, sí.

E: Com en vas aprendre de cosir?

M: Com ho vaig aprendre?, fent-ho.

E: Però a casa vas aprendre? L’àvia sabia cosir i te’n va ensenyar?

M: Sí.La senyora Carme Guillem, li va donar un abric a la mare. I l’abric venia bé a l’Encarnació i estava gastat. Li va donar, i diu: mira un abric per l’Encarnació, li venia de primera i jo dic: mare així li posarà a l’Encarnació? Diu si….me’l deix desfer? i la mare diu per què? Perquè així quedarà com si fos nou. I jo vaig desfer lu forro i tot el revés. Era peludet, era nou. I la mare diu: Ah, no ho sé fes. Sort que em va dir fes, perquè si m’hagués dit que no és que no. El vaig assenyalar tot, perquè a veure si després no el sabré fer, i el vaig tornar a fer al revés.

E: Allò que dius gira els colls, doncs, mira, gira l’abric. Clar.

M: El vaig tornar a fer el revés. A l’Encarnación li vaig emprovar i li venia de primera. La màquina la feia anar com l’oli. Perquè com que la mare no tenia temps per a cosir, jo vaig aprendre de cosir, ja que feia anar els peus, ho vaig provar amb dos o tres papers i draps i cosia, doncs jo ja tenia màquina de cosir de la mare.

E: Així quasi que vas aprendre sola a cosir?

M: Sola .La mare no tenia temps de cosir. Vaig aprendre cosir hasta pedaços. La senyora Maria de la Tenda tampoc te´n recordes, ni saps qui és no?

E: No.

M: A la casa vella hi havia una senyora que tenia el cabell blanc, i era una tia de la Conxita. No tenien fills, va morir el seu marit i aquella senyora encara va viure i d’això, i sabia de cosir i sabia de fer mitja . I jo dic: és que tinc aquet forat i li dic: Maria això se pot posar un pedaç. com se posa un pedaç aquí? I diu: espera t’ho ensenyaré; va trascosir la costura, la va obrir, va tallar, va fer sortir el fil bé, quan va tindre els punts, amb l’agulla d’això, me va baixar el fil, i ara diu fes lu d’això… Fes… Com fes… Fes mira lu pedaç que encabat ja t’ensenyaré fins que t’arribi aquí… Has de fer lu punt de mitja. Això ja ho sabia fer. Però encabat ella me va ensenyar com s’ havia de cosir i mira un pedaç fet de mitja.

E: Sí.

M: Ara no cal feu això. Ara al mercat…

E: I com és que la teva mare no cosia?, per què tenia feina, també ajudava?

M: Tenia un padrí, la padrina i un oncle, quan se va casar als vint-i-tres anys i cinc anys després, ja tenia tres fills.

E: Tres fills, tres avis i el marit.

M: I l’oncle Batista. , lu van treure de casa, i el pare el va recollir.

E: O sigui que éreu una gentada a casa?

M: El Batista jo me l’estimava molt. Les primeres sabates me les va comprar ell.
Quan venia de treballar perquè la mare acabés de fer el sopar i tot això, me prenia a mi per a distreure’m un rato, per baix al carrer, cap aquí cap allà. Les primeres sabatetes eren de xarol negre.

E: I com dormíeu a casa tanta gent?

M: Oh, mira tu. A baix, teníem tres habitacions. El quarto del pare i la mare, a l’altre hi havia dos llits, i una altra amb dos llits i una cama turca. Hi cabíem tres o quatre a cada llit. Quan l’Encarnación va ser perruquera vam treure el llit de la padrina.

E: L’Encarnació feia de perruquera a casa?

M: Hi va fer la perruqueria en aquella habitació. Quan ja vam fer obres i tot això, ja ho vam canviar.

E: I teníeu animals a casa?

M: Sí. El pare sempre tenia la mula. També gallines, conills i una cabra i tot.

E: Podies anar a jugar al carrer?

M: Ai, això, no gaire fill meu.

E: No podies?

M: No gaire.

E: No teníeu temps?

M: No perquè quan tenia una mica de temps doncs també cosia .

Va vindre la tieta Rosenda del Poblenou i portava un munt de roba, li va dir al pare: si la deixes vindre i li pagues, lu curs del mestre, doncs a casa menjarà i dormirà tranquil·lament. El pare diu si és pel benefici seu, ves-hi. I hi vaig anar i vaig aprendre.

E: Molt de temps hi vas anar?

M: Me penso que hi vaig estar cinc mesos, quatre o cinc mesos hi vaig estar.

M: No vaig fer tot el curs. Vaig apendre de fer patrons, quan vaig sapiguer com havia de fer el patrons vaig marxar. Vaig apendre com no calia gastar tanta roba. Posàvem el patró i aprofitava la roba. Elles eren sastresses. Hi havia la tieta Soledad, la tieta Rosenda i la tieta Carolina. Jo cosia a màquina,. Però tallar no.

M: L’Emilia Duran. Aquesta l’has sentit anomenar? no la recordes?

Li vaig fer mig pantaló d’una manera i mig d’un altre. L’Emilia diu: no n’esguerrarà cap més i Ia mare li va dir: Ja comprarem roba per fer-ne uns altres i l’Emilia va dir: si compra la roba perd una amiga, perquè jo no li parlaré mai més.

E: I t’hi vas dedicar amb això?

M: A què? A tallar?

E: A cosir?

M: A cosir ja en sabia.

E: Però cosies només per casa?

M: Bueno per casa i per algú que tenia confiança per dir: que em faràs aquesta brusa, també n’havia fet alguna.

E: Sí. Però cobrant?

M: Cobrant, sí.

E: Diners?

M: Cobrant segons de qui. Hasta que un dia vaig dir prou. Ja era casada per això.
E: Escolta i de festes, doncs, perquè si no podries jugar, quan feien festes majors i per sant Antoni, què fèieu les dones?

M: Mira, lus homens hi anaven, La Maria no, però bueno no sé les dones si hi anaven, això va vindre més cap aquí.

E: Les dones no feien sopar?

M: No hi anaven les dones. Era la festa dels homens això. Nantros ho vam disfrutar bastant perquè vam estar tretze anys a la societat.

E: Clar. Que te’n recordes quins anys més o menys? De l’avi que portava el bar dius… Quants anys tenies més o menys?

M: Bueno, jo devia tindre entre tretze i quinze anys.

E: Entre tretze i quinze o sigui fins als vint i pico potser.

M: Sí. I disfrutaves perquè jugaven a l’espardenyeta i era un cas xocant.

E: Què és això de l’espardenyeta?

M: Mira, una rodona, tots assentats a terra a tocar un de l’altra amb les cames arronsades i un al mig. Amb una espardenya que feien córrer per sota les cames i el del mig és el que té de saber on és per agafar-la.

E: I què passava llavors?

M: Si la trobaves molt bé, però si no cobraves.

E: I feien algun joc més?

M: No.

E: A cartes ja hi jugaven els homes?

M: Home, això sempre.

M: A la Societat nantros ja no hi vam veure jugar.

E: No.

M: No. Naltros anàvem a ajudar el pare, però quan tot això estava , el pare ens feia marxar cap a casa, i es quedava ell.

E: Que tancaven molt tard la societat?

M: O es clar. Quan acabaven de jugar. No podíem pas fer marxar la gent.

E: I al cafè la gent quan hi anava per esmorzar, per dinar o per sopar?

M: No sé . Naltros sí que quan ho portàvem sí que anàvem i si passava una excursió també anàvem a obrir,.El Joan nostru, alguna vegada també havia anat a obrir, al ser de la junta i tindre la clau, i aprofitava per fer cafès.

E: Clar. I la gent anava a fer el cafè. A la tarda o al migdia o quan?

M: Al vespre, la gent quan plegava de treballar anava al bar.

E: Per què l’avi quan portava la societat ho combinava, amb el treball? quan arribava se n’anava a obrir el cafè?

M: Sí, sopava a casa, però naltrus ja havíem obert i quan baixava hi havia gent que ja estava servida i si en venia algun de més tard ja ho feia ell i ens feia marxar.

E: Clar.

E: I tan jovens, valtros servíeu allí al bar?

M: I tant. O ves en pic vaig sapiguer fer anar la cafetera, ho fèiem més bé que a casa. Si, la cafetera estava plena, només calia omplir el carrillo i ja tenies lu cafè fet.

E: I només hi havia begudes o hi havia menjar a la societat?

M: Ai, no me’n recordo d’això. Patates i olives. Quan feien cine hi havia cacaus. Els venia l’Anita. Venia de casa i portava la bossa dels cacaus .

E: I cada quan feien cine allí a la societat?

M: Devia ser cada diumenge.

E: Però no era només per la festa major?

M: No, en feien sempre abans,. Hi havia un biombo.

E: I ja el feia el Mateu el cine o ho feia algú altre?

M: Jo que recordi sí. Jo hi anava amb la canalla, que eren petits.

E: I botigues n’hi havia quan tu eres petita al poble?

M: N’hi havia tres, de botigues.

E: Tres botigues de comestibles?

M: Sí, ca l’Esperança. Doncs allí hi havia la botiga de fils, vetes i espardenyes

E: I les altres?

M: Una, cala Josepeta del Cafè, de la tia Maria.

E: I quina més?

M: També hi havia l’Enriqueta, de Cal Paquel. Allà a baix, al costat de Cal Cosme. Que venia una mica de tot.

E: Però, tenien tocino i el mataven i feien llangonissa, o no?

M: Potser sí, doncs sí que tenia molta cosa, més que no pas les altres botigues.

E: I el forn de pa?

M: Cal Saló.

E: Fins a quin any va ser el forn de pa?

M: Hasta que el Josep va pastar. Ja no va continuar ningú més.

E: Després ja va pujar el Sebastià?

M: Sí, lu Sebastià de Duesaigües.

E: Tornant a les festes. Després de Sant Antoni que venia la Candelera i per Carnaval que fèieu alguna cosa?

M: Sí, perquè per carnaval se disfressava aquell que volia.
A la mare li feien molta por els disfressos. Un dia de carnaval es van disfressar l’Amado, l’Anton i lu Joan nostru,.Volien entrar a casa i el gos no els va deixar. La mare em va dir: quina bordadissa de gossos I li vaig dir: ai! Si és lu Carnaval, mare. L’Anton deia: tieta que som naltros. Ho sento fill meu li deia ella, però no puc obrir. Marxeu, d’aquí.

E: I això ho feien sempre allavorens, es disfressaven i anaven per les cases?

M: Sí, se disfressaven i més d’un cop es disfressaven de pressa per atrapar la gent.

E: I això que has dit de la Candelera, per la Candelera te’n recordes d’anar a missa, a buscar la candela?

M: Sí.

E: I d’anar a beneir?

M: Sí.

E: Sempre?

M: Sí. I fèiem la professó a la plaça.

E:També hi havia professó?

M: Per la Candelera, sí. Feien la professó a la plaça només. I tancaven la porta i encabat els que arribaven allí picaven la porta i l’havien d’obrir. No sé per quin motiu tampoc.Ja hi havia el mossèn Salvador.

E:I per Setmana santa, algun tipus de processó feien?

M: Sí, la missa i processó de Setmana Santa quasi sempre s’ha fet.

E: I quins sants celebraveu ?

M: Per la Mare de Déu d’agost. Les noies, filles de Maria, portaven la Mare de Déu, i els nois, portaven lu sant crist. Primer portaven lu petit, encabat van portar el gros que el van regalar els de cal Busquets.

E: I ja hem arribat a l’estiu, no? . La festa de l’arbre també la celebràveu ?

M: Això ja no, ja no ho he viscut jo. La festa de l’arbre ja eren els temps de la mare.

E: La festa major, de Sant Isidro que fèieu? . A la societat teníeu més feina al cafè?

M: Bueno, això quan ho vam portar sí. Els dies de festa major i així mos ajudava la junta. Es quedaven a la mitja part, i si volíem marxar naltros se quedava la junta.

E: Clar, funcionava diferent llavors. Que es feien d’actes? Feien el vermut com es fa ara, i el ball, o es feia alguna cosa diferent?

M: Vaja, em penso que no.

E: Sardanes?

M: Sí, sardanes. Bueno cap aquí ja. La Francina era una que mos va ensenyar molt a ballar sardanes. Lu Roman i lu Jaume Racó, que aquet ho sabia tot.

E: Sí, això és més cap aquí, doncs, clar.

M: Més cap aquí, sí. Ens agradava i pensaves: si tens una mica de paciència també ho sabré fer jo i quan ho sabies, s’ajuntaven les mans, i et retiraves si veies que els enredaves, i ja està. Però mentrestant n’aprenies. Jo m’havia posat moltes vegades, perquè m’agradava molt ballar sardanes, però no en sabia. Però al posar-me al darrere del, principalment del Pere , li anaves seguint lus passos d’ell.

E: Potser feien algun campionat de tir al plat, per la festa major?

M: Sí, el tir al plat el feien molt, aquí als Graus. A la pujada mos posàvem tots assentats per allí, i tiraven el tiro al plat. Hi havia el Camilo i aqueixos que tenien una maquineta i tiraven lu plat i qui volia tirava.

E: I te’n recordes d’alguna festa diferent, que ara no es faci? Què féssiu així cap a l’agost… Sant Joan fèieu la foguera o no ho celebràveu?

M: Per Sant Joan? Bueno, sí, clar. La foguera i la coca això sempre. Llavors les coques ho feia lu Josep Saló mentre en va fer, les vam comprar totes amb ell.

E:I la festa major de l’agost hi havia tantes coses com ara, que és tot el mes que hi ha coses?

M: Sí, o més.

E: Més coses encara?

M: Sí. Perquè hi havia els Amics de l’Argentera i feien les cucanyes.

E: Les organitzaven ells, els amics de l’Argentera?

M: El pare de la Maria del Carme, el senyor Abili Mestre i el Marcel Vallverdú.

M: Naltros anàvem a totes.

E: Que t’agradava ballar? I que estrenaves un vestit per la festa major?

M: Sí, si me’l donaven i me’l podia arreglar per a mi, sí. Però si no, anàvem amb el mateix.

E: Tu que eres la gran, segur que l’estrenaves no?

M: Sí, creu-t’ho!

E: Les altres, les del darrere?

M: Sí, me’n donaven un, l’entrenava. La Maria Teresa me n’havia donat, perquè ella com que, el senyor Llopis a lo millor n’hi donava tres o quatre, i la tieta li deia: aquet per la Maria, aquet tu no te’l posaràs, doncs donem-lo a la Maria.

E: I allavorens te l’arreglaves per festa major?

M: Clar, me l’arreglava per festa major. I estrenava vestit.

E: Per què llavors teníeu molta relació amb la gent dels pobles De la baronia, no?

M: Com ara, sí.

E: La gent dels altres pobles, venien aquí també de festa major?

M: I tant. Bueno sí a casa nostra, sí. Ara a casa dels altres no ho sé.

E: Que teníeu gent?

M: Sí, mira. Lu pare va estar a la societat, tu no tens sopar, doncs mira cap a casa. Venia el pare a última hora i portava al menos dos o tres, que no tenien puesto per anar a sopar. Una vegada érem vint-i-tres a la taula. Te’n recordes que teníem dues taules grans, a baix a cal Minguet, les ajuntàvem i quedava una taula molt gran. A la taula érem vint-i-tres, i set dintre a la cuina perquè no hi cabíem per sopar.

E: I què menjàveu? Que els hi fèieu?

M: Moltes vegades he rumiat, que no sé com la mare tenia tant menjar. Què ho sé jo, què menjàvem.Teníem conills a casa i devia matar conills i els feia rostits.

M: Jo tenia fenya a un altre puesto, no pas a mirar lu que feia la mare.

E: després a ballar, o no?

M: Oh, es clar.

E: El ball de nit, no?

M: Sí.

E: Fins a les tantes, com ara?

M: La mare se n’anava a dormir i feia cap a la mitja part. Perquè li agradava més lu final que el començament del ball.

M: Sí, i encabat es clar…

E: Venia a vigilar.

M: Sí. Allavors Quan s’acaba el ball cap a casa. Tots deien d’anar a menjar una síndria a la Font Vella.

E: I no hi podies anar?

M: No, jo no. La mare deia cap a casa. Ja s’havia acabat.

E: Amb el cuento que li agradava més la segona part, recollia a les nenes. I què feien la colla, se n’anaven a la Font Vella?

M: A la Font Vella, i anaven a dormir que ja sortia el sol i totes aquetes coses… I jo me n’enterava després. La mare no m’hi havia deixat anar.

E: I què anaven els nois, o nois i noies, tots?

M: Oh, es clar. Nois i noies. Anaven a menjar una síndria a la Font Vella, i peres a l’hort de ca’ l Pere Viudo.

E: I el ball del fanalet ja el ballàveu?

M: També, sí. Si et tocava. Si no et tocava, no i te l’havies de mirar.

E: Però que no te’n recordes del primer ball del fanalet que vas ballar? Com es feia això ? Que es feia diferent d’ara quan et treien a ballar els nois?

M: Sí, diferent. Perquè n’hi havia que es comprometien ball sí, ball no, tota la festa major.

E: Ah, si?

M: Ball sí, ball no. Aquet me toca a mi. Ara, a alguna li passava factura aviat perquè trobava algú altre i aquella es quedava sense ballar. Tenia els balls promesos però ell ballava amb una altra. Es que els primers se’ls apuntaven, jo no m’ho vaig escriure mai, però n’hi havia que si que s’ho apuntaven a la llibreteta, aquell, aquet, aquet.

E: S’escrivien a la llibreteta amb qui ballaven primer, segon…?

M: Amb qui ballaven, sí, clar.

E: I els nois joves tots treballaven aquí al poble?

M: Això, depèn.

E: Però n’hi havia molts que treballaven la terra, no?

M: Lu Joan i el Josep Domanica se van espavilar a treballar a la via. I també tenien terra, però és que la terra no… Com ara, no pot viure ningú de la terra. I llavors ja igual.

E: Però la gent la cuidava la terra?

M: Sí, la cuidaven. Però no rendia.

E: A l’avellana sí que hi anàveu després?

M: A plegar avellanes i a espigolar i a respigolar, perquè llavors, el respigolar t’ho donaven per a tu. Així, no res… Quatre rals, però no calia que paguessin un jornal.
Jo hi havia anat moltes vegades. Portàvem com un civader de roba, com una bossa que la portàvem lligada com un davantal, en deien un plegador. Hi havíem anat per cal Guillem i per cal Pascaló i altres.

E: A respigolar, això?

M: Sí, a respigolar, jo hi havia anat, amb la Maria de ca la Rosa, hi havíem anat molt i amb la Conxita també alguna vegada, però no tant.
Havíem anat a cal Pascaló, que tenien plegadores.
També per cal Guillem. No es pagava un jornal però ens ho donaven a naltros.

E: Clar, lo que fèieu era per valtros?

M: Sí. Era per naltros, però les veníem i també nos sortia bé.

M: I també hi vaig anar amb la Pepita, ma cunyada, i amb la Placer, quan estava aquí dalt.

E: Només avellanes hi havia al camp?

M: També hi havia vinya. A la Xurivia, hi havíem anat, marxat a les quatre de la matinada per anar a ensofrar. Anar a la Xurivia era més dur, perquè hi havia una hora i no s’hi portàvem amb cap carro.

E: Clar.

M: I arribaves allà i a treballar. Hi havia lu Camilo, que era l’encarregat i un dia va veure per allà al bosc l’Albert Oriol plegant rovellons i va dir mira ara us pleguen lus rovellons. La Maria de la Cala Rosa deia mira, mira ara està al meu rolet, lus dos sabien lu rolet. I el Camilu deia vinga treballeu, vinga treballeu. I estàvem pendents… i la Maria de ca la Rosa deia no si no caldrà que hi anem avui, perquè ja els haurà plegat.

E: Ella en sabia de plegar rovellons ?

M: Sí, anàvem a mitges. I em deia Maria que el xafaràs i ella vinga mirar. No et belluguis que ara els xafaràs .Prou, allavorens vaig tornar, i li vaig dir: no que no en vull, mira me’n dones dos, perquè la mare mengi un rovelló i ja està, no en vull més. A mi no m’agrada anar al rovelló.
Lu pare hi anava, portava un cistell. El Joan no hi anava al rovelló, però si havia vist rovellons es treia la caçadora o el que fos, ja portava un lligam, se lligava la màniga i ja venia amb la màniga plena de rovellons.
Lu pare anava a les Marrades cap a aquella mina fonda que hi ha.

E: I al caragol?

M: Menos. Jo al caragol tenia por, de que no em sortís un jabalí., a veure què feia jo allí… No, no. El pare anava cap als Arbrets i tornava carregat.

E: Escolta i mel? Per què jo me’n recordo que el pare n’havia fet de mel. Amb l’avi, que en fèieu de mel a casa? que en teníeu d’abelles?

M: Sí.

E: on?.

M: Allà a les Marrades, a la mina fonda, tenien arnes.

E: I no et feien por les abelles?

M: I tant. Jo no hi anava.

E: I qui anava?

M: Ell, lu pare hi anava.

E: El pare sol?

M: Sí, amb la careta i la màquina de fer fum.

E: I castanyada ? A la societat se’n feia?

M: Sempre. Però això primer la feien lus hòmens sols, la castanyada.

E: També?

M: I tant!.

E: Ah, sí?

M: I tant. Sí, sí.

E: I les dones a casa? Les dones feien els panellets?

M: No, no. Allàvorens lus compraven lus panellets.

E: I les dones baixaven al cafè?

M: Per Sant Antoni i així, no.

E: I de cada dia?

M: Va costar, va costar que hi haguessin les dones. Perquè era dels homens.

E: La societat, era dels homes. Però a la societat tampoc anaven a fer un cafè les dones, no sortien?

M: No, vaja. Si sortien, sortien per la festa major, o algo així sí.

E: S´ajuntaven per fer sopar, per la castanyada ?

M: Sí. Però va costar perquè primer ho feien lus homens sempre, però quan naltros hi vam ser, doncs, se va arreglar algo d’això. Com que hi érem naltros, doncs si hi són elles ja, doncs mira tu… Una miqueta, una miqueta, se vam anar ajuntant així. Però primer era els homens sol. I el pare quan lus veia així engrescadets mos deia: ara ja no n’hi ha de feina, ara ja podeu marxar. N’hi havia algun que portava un got de més i el pare li devia saber greu que ho veiéssim, i deia: ja podeu marxar que ara ja no n’hi ha de feina.

E: I l’Ernesto també anava a ajudar?

M: També hi havia anat. Quan em vaig casar tenia vint-i-vuit anys i ja no hi vaig anar tant jo al cafè, hi anava el Joan a a engegar la cafetera perquè estàvem a ca l’Esperança, i no li costava res al Joan.

E: Clar.

M: I com que el Joan estava a la junta, tenia la clau i si no el pare li deixava la seva i hi anava a obrir la cafetera.

E: Clar. I per la Puríssima?

M: De la Puríssima no me´n recordo.

E: I fèieu festa o no?

M: Sí.

E: A missa hi devies anar? Abans hi devia anar tothom a missa no?

M: Ah, sí, sí. I tant.