E: Com es vivia la festa major de Sant Antoni?

MTCC: a casa es vivia com una festa major molt gran perquè ens reuníem 3 famílies, de la banda del pare, de la mare i nosaltres. Entre tots hi havia 3 Antons també, o sigui que era festa gran. Ho celebràvem al castell, al vespre els homes baixaven perquè era tradició sopar a la Societat i nosaltres ens quedàvem al castell.

E: I l’hivern com era, feia molt de fred?

MTCC: al hivern feia molt de fred, aleshores no hi havia ni calefacció ni butano, gràcies a les llars de foc i als brasers podien anar escalfant. 

E: Com era l’escola aquí al pobre?

MTCC: (riures) l’escola era petita però ens ho passàvem molt bé. Érem uns 20 o 22, nois i noies, entre 5 anys i potser 14 anys. Ens ho passàvem bé, feia fred al hivern, però tots portàvem troncs, 4 troncs, 2 troncs… lo que podia cada un, i cada estoneta ens deixaven escalfar … de totes maneres passàvem fred perquè tots teníem … 

E: I què us ensenyàvem bàsicament a l’escola, quines eren les assignatures?

MTCC: era una mica difícil perquè amb les edats tan diferents, allavorens un estava a primer grau, l’altre a segon, tercer, i ens ensenyaven cultura general

E: quants anys tenies quan vas començar l’escola?

MTCC: jo tenia 7 anys, perquè tenia que baixar del castell i era molt petita i sola no podia baixar. L’Anton, mon germà sempre anava al col·legi a Duesaigues i a llavors, jo baixava. Amb 7 anys devia començar el col·legi. 

E: quants alumnes éreu?

MTCC: de 20 a 22 potser

E: i vas anar a escola fins als 14 anys?

MTCC: si, però només anava al de matí perquè aleshores pujava a dinar al castell, com el col·legi acaba a les 12, seria de 9 a 12 hores. Em quedava 1 hora més de repàs sola per fer el que fos

E: I sempre utilitzàveu el castellà en aquella època?

MTCC: jo em sembla que parlàvem en català, potser resàvem alguna cosa en castellà, però parlàvem en català. 

E: us feien resar a l’escola?

MTCC: sí, el pare nostre 

E: preníeu alguna cosa per esmorzar?

MTCC: no, a la meva època no, després més tard sí. Va vindre la llei aquella americana (…)

E: Les mestres eren de Castella o eren d’aquí?

MTCC: catalana, molt catalana, una senyora gran però molt catalana

E: el poble, quan es va començar a fer gran, cap a on es va expandir?

MTCC: el poble va guanyar molt quan van obrir el colomer. Des de Ca la Bienvenida, abans el poble acabava a ca la Bienvenida, ara és Ca l’Àngela. A partir d’allà tot eren olivers i vinya, fins al colomer, que suposo que abans devia ser un colomer allò. A partir d’allà ja casi que bosc, avellaners i havia una caseta petita que el deien cal russó (?) i ja s’acabava el poble

E: el poble només era el casc antic? i els carrers ja estaven empedrats?

MTCC: els carrers els va empedrar, segurament que es devia cuidar el senyor Toda, quan va vindre al poble suposo, això no estic segura. Va empedrar carrers que va ser quan va actuar el primer picapedrer, el Joanet, Joan Mestre es deia. I aquest home va ser important perquè va treballar a l’Escornalbou, a la reconstrucció de Poblet, i va ser important inclús el van condecorar amb la creu dels (no entenc la paraula).  

E: Per quaresma què fèieu?

MTCC: era una mica trist, perquè no es podia ballar. Però entre mig teníem la pausa de Sant  Josep i aquell dia sí ballàvem. Per Pasqua, la tradicional mona, fèiem el ball gros, perquè per Sant Josep era així una mica d’amagat. Per Pasqua era tradició comprar un disc, que em dèiem una placa i tota la nit sonava la mateixa perquè totes les altres estaven rallades de tant sonar tot l’any. Pasqua ho passàvem molt bé perquè venia molta gent de fora i era un respir de tots aquells dies de quaresma

E: Es feia alguna tradició?

MTCC: sí, durant la setmana santa hi havia les processons normals i a més passava el capellà amb els escolans un dia al de matí amb un pinzell, una galleda petita, i posaven sal i ou, i pintaven les portes amb sal i ou, no sé perquè era la tradició. 

E: Com es vivia la Festa Major de Sant Isidro?

MTCC: era tirant a la primavera i ja es vivia millor llavors, venia una orquestra senzilleta, els musics passaven per les cases. Suposo que era per estalviar una mica de calerons. La festa era molt bonica perquè era molt familiar, era molt casolana i havia menys forasters

E: es feia processó a la tarda?

MTCC: es feia processó a la tarda i ball tarda i nit, el que passa que només era un dia, i al següent dia es celebrava en honor a Sant Tomàs perquè havia sigut co patró del poble. I a llavors ho van treure perquè era al desembre i cada any plovia, aleshores van treure la festa de Sant Tomàs

E: i per corpus què es feia pel juny?

MTCC: una llàstima, una festa que també ha desaparegut totalment. I en canvi era una festa maca perquè es feia una processó, als carrers es feien 3 capelletes, unes allà amb el capellà, la custòdia… era la parada de la processó

E: podria fer memòria d’alguna professió del poble, com és el pregoner?

MTCC: Sí, el pregoner que va ser molts anys, era el Joan Quico, però hi va haver més pregoners que ara no recordo. Al poble van haver molts oficis, hi havia el safarer que feia avarques i cultivava mel. Ara mel també cultiva el Carles. Hi havia l’ofici de ferrer que era el Mateu, el taverner Josep Mussep, el saboner l’Eugenio, el pastisser el Saló, el carter els de cal carters que dèiem, Josep carter, el campaner, el transportista, que eren Cal Pascaló i el Guillem; el pica pedrer i aquest és amb història perquè el primer va ser el Joanet, en Joan Mestre i aquest va col·laborar en la reconstrucció de l’Escornalbou i en la del monestir de Poblet. El van condecorar inclús amb la Creu d’Alfons X el savi. Després va vindre el Camilu, l’Amado i el que tots recordem, el Jaume, que ha fet moltes obres al poble i la més important, l’Ajuntament

E: cap a quin any va arribar el telèfon a dalt al castell de l’Escornalbou?

MTCC: l’Any 1941, a l’Argentera no hi havia telèfon ni a Duesaigues tampoc, aleshores el més a prop que va haver va ser el d’Escornalbou. Amb la novetat del telèfon, es va crear un altre ofici, el de recader

E: i de què s’encarregava el recader? De donar les notícies?

MTCC: quan telefonaven al castell, baixava la notícia del castell a l’Argentera, era una mica més lent per la mitja hora de camí, però tot i així era més ràpid que una conferència perquè penseu que una conferència a Reus o a Barcelona tardava entre 3 i 4 hores

E: I qui era el recader?

MTCC: s’ha de dir noms? (riures) l’Antònio

E: i parlant de la castanyada i la tardor, quan es moria una persona com s’actuava al poble?

MTCC: Aquí al poble havia una cofradia que es deia “la cofradia del roser” i quan havia una persona malalta en una casa, i la família estaven esgotats, que no podien cuidar-lo o descansaven, aleshores anava una persona o dues –depèn de la gravetat- anaven a passar la nit amb aquella persona perquè la família de la casa descansessin. Inclús si arribava a morir o quan i havia un difunt els que portaven la caixa també anava a torn de poble. O sigui que passava d’una casa a l’altra i era la “cofradia del roser”, el mateix que és la capelleta que encara continua ara la capelleta de la sagrada família que també es porta de casa en casa

E: i alguna cosa més li agradaria afegir del poble, de la seva vida personal, del canvi que va suposar deixar de viure al castell i anar a veure a Barcelona

MTCC: per mi va suposar un canvi però no em va afectar gaire, em vaig trobar molt bé amb el canvi, em vaig adaptar immediatament. I en quan a les característiques del poble, a les persones del poble, sempre ha estat un poble molt acollidor, la gent sempre han estat molt acollidors, col·laboradors els uns dels altres i s’ha viscut amb molta harmonia