Segons la cèlebre descripció de Paul Thompson, “la història oral és la més nova i la més antiga forma de fer història”.
El projecte «QUAN LA CARRETERA NO ESTAVA ASFALTADA: MEMÒRIA DE LES PADRINES I ELS PADRINS DE L’ARGENTERA» que presentem en aquest lloc web vol reflectir les diferents possibilitats que es poden despendre de la realització d’un recull de memòria oral, des del més personal (els testimonis de les persones entrevistades) fins els que tenen un interès més col·lectiu (estudi dels diferents aspectes de la vida del poble, anàlisis històrica i social, etc.)
L’objectiu principal, però, és recuperar, preservar i transmetre les formes de vida, costums i tradicions que han pautat la vida de les padrines i padrins del nostre poble. Al capdavall, es tracta de dur a terme un compendi de memòria col·lectiva que pugui esdevenir un baluard d’identitat per a les futures generacions.
En aquest sentit, l’equip de voluntaris i voluntàries vàrem tenir clar des d’un bon inici que els protagonistes d’aquesta història serien els nostres padrins i les nostres padrines. A tots ells volem dedicar la nostra feina i esforç.
A l’Argentera el costum era anomenar de manera generalitzada «padrines» i «padrins» les àvies i els avis. També s’utilitzava «iaia» i «iaio», segurament per influència dels parlars «de per amunt» o occidentals i més recentment, també «àvia» i «avi».
Val a dir que fa anys aquesta denominació, «padrina» i «padrí», era molt més comuna en molts pobles i viles catalanes, i actualment continua encara viva en diverses zones dels Països Catalans. Ens sembla adient doncs d’emprar «padrina» i «padrí» en l’encapçalament del projecte atès que en aquests mots hi radica l’esperit que l’anima: preservar mitjançant la paraula el record d’unes persones, d’unes formes de vida i d’unes maneres de pensar que han anat dibuixant al llarg dels anys l’Argentera que avui coneixem.
Aquest projecte ha estat impulsat i dut a terme per un seguit de persones que, d’una manera o altra, es senten vinculades al poble de l’Argentera i al seu passat. L’estima i el respecte cap a la nostra vila ens ha portat a unir la nostra curiositat i el nostre afany de saber, amb el resultat de la constitució d’un grup de voluntàries i voluntaris. Aquest ha estat format per tothom que hi ha volgut participar i es trobés entre els setze anys i la seixantena. L’equip de voluntariat doncs és altament divers, un fet que enriqueix la naturalesa d’aquest projecte i que en determina la seva pròpia casuística. El grup de voluntaris i voluntàries som els encarregats de guiar, gestionar i promoure tot el que implica la confecció d’aquest projecte de gènesi de la memòria col·lectiva.
Per tant, tot el que es deriva d’aquesta iniciativa ha estat elaborat per persones que s’han posat a disposició per tal d’aportat la seva dedicació, el seu esforç i el seu temps, a fi de retornar al poble totes aquelles experiències que els (ens) ha ensenyat.
En primera instància, aquesta proposta va adreçada a totes aquelles persones que viuen, estimen o coneixen l’Argentera.
Però també a tots aquells estudiosos del món rural i de la nostrada Baronia d’Escornalbou, els quals esperem que, dins de les possibilitats d’un projecte voluntari i popular, puguin trobar material per les seves línies d’estudi i fins i tot trobar-ne de noves que permetin eixamplar els horitzons de coneixement envers les nostres contrades i la seva gent.
Finalment, però no per això el menys important, també volem adreçar-nos al públic en general. Com en tot treball d’aquesta índole, el nostre objectiu és que tothom pugui arribar a conèixer i reconèixer l’Argentera en la mateixa mesura que ho fem nosaltres.
La pedra angular de tot projecte de memòria oral són els informants, ja que sense la seva presència i predisposició no es podria dur a terme aquest tipus de treball.
Així doncs, per a la realització d’aquest recull l’equip de voluntariat ha elaborat un cens de totes aquelles persones majors de 70 anys que viuen o han viscut en algun moment de la seva vida a la vila de l’Argentera. Han quedat fora d’aquest primer llistat les persones estiuejants, amb la idea d’incorporar el seu testimoni més endavant.
Havent confeccionat la llista amb totes les persones plausibles d’entrevistar, s’han establert uns torns, en funció de l’edat, de manera que les entrevistes comencessin per les padrines i padrins més grans. El primer torn d’entrevistes s’ha realitzat entre l’Octubre del 2021 i l’Agost del 2022, i hi ha participat les padrines i padrins de més de 83 anys.
Cal recordar que estem parlant d’un projecte estructurat i fonamentat en la voluntarietat dels entrevistats, i per tant, el primer pas que s’ha de fer és sondejar la seva predisposició a col·laborar amb el projecte. En aquest sentit, hem establert la figura del “voluntari d’enllaç”, que té com a funció explicar als padrins i padrines l’existència i els objectius del projecte, com es recolliria el seu testimoni i com es faria públic.
La nostra eina de treball per obtenir informació ha estat l’entrevista, una entrevista que és estructurada però oberta.
Des d’un principi, els voluntaris i voluntàries vàrem tenir clar que volíem escoltar i conèixer tot allò que els nostres padrins i padrines ens volguessin narrar, però alhora érem conscients que calia establir uns mínims objectius i unes pautes d’entrevista comunes per poder donar forma a aquest projecte.
En primera instància es recull una breu fitxa biogràfica de cadascun dels entrevistats (l’anomenem fitxa d’entrevista), a fi de poder presentar-los de manera correcta. Juntament amb la fitxa d’entrevista, les padrines i els padrines signen el document legal de consentiment que permet acomplir els requisits del Reglament General de Protecció de dades de la UE, tant pel que fa a imatge com a dades personals.
Pel que fa a les entrevistes, les porten a terme un equip de dues persones, els equips d’entrevista. Aquestes voluntàries i voluntaris han fet una formació específica per tal de preparar les entrevistes tant des del punt de vista tècnic de les gravacions d’àudio, com de les línies generals dels continguts de l’entrevista. Per descomptat s’ha posat especial atenció a la vessant emocional de l’entrevista, respecte a l’actitud, les maneres i la capacitat d’empatia a mantenir davant de les padrines i padrins, però també respecte de la vessant emocional dels equips d’entrevista.
Val a dir que sovint els entrevistadors són persones properes a l’entrevistat, però s’ha procurat en tot moment que la relació entrevistador-entrevistat no determinés el discurs ni el condicionés. Hem pretès que l’objectivitat i el rigor siguin presents en aquest projecte, malgrat que som conscients que la subjectivitat impera en tot moment.
Les entrevistes es procuren fer en espais on els padrins i padrines es sentin còmodes i en cap cas s’han forçat situacions, puix que els equips de voluntariat respecten la predisposició de cada padrina o padrí. Les entrevistes parteixen d’un guió, però aquest cerca ser versàtil i adaptar-se al discurs de cadascú.
Les entrevistes pivoten entorn del calendari festiu que hem fet servir com a eix cronològic per poder obtenir informació sobre diferents moments i èpoques de l’any. Els eixos temàtics han estat:
Després de la recollida d’informació la transcripció és el següent pas que cal dur a terme. Potser és la tasca més feixuga i menys visible, però no és la menys important.
Per efectuar les transcripcions hem seguit algunes de les indicacions i recomanacions que consten en la publicació «Eines per a treballs de memòria oral», de M. Dolors Bernal i Joan Corbalán, número 2 de la col•lecció «Eines de memòria», editat pel Memorial Democràtic i publicat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona el 2008.
La transcripció es fa en dues fases. La primera recull l’entrevista de manera literal, assenyalant elements com els silencis, els moments de dubte, les repeticions, les possibles intervencions d’algun acompanyant, les interjeccions i d’altres expressions d’oralitat, així com els dialectalismes, localismes i castellanismes. En una segona fase, s’endreça la transcripció tant gramaticalment com temàticament. Aquesta endreça té dos objectius: per una banda, fer que la lectura sigui més entenedora i mantingui millor la coherència del relat. Per l’altra, preservar i respectar la imatge que es transmet de les persones entrevistades, moltes d’edat avançada i amb dificultats més o menys evidents en l’expressió oral.
Finalment, es llegeix i comenta amb l’entrevistada o entrevistat la transcripció de l’entrevista, per si li escau d’aclarir-ne algun punt, repensar alguna opinió o, senzillament, suprimir alguna referència o observació que cregui que no cal que sigui pública. Havent dut a terme aquest darrer repàs, es puja la transcripció a la web.
En alguns casos, una entrevista desvetlla algun apunt o tema que val la pena d’aprofundir. En aquests casos l’equip d’entrevista prepara conjuntament amb el voluntari d’enllaç una segona trobada, específica per parlar d’aquesta qüestió.
També ens hem trobat padrines (sobretot) que han refusat de fer l’entrevista, per raons diverses. La idea és tornar-hi a contactar després d’un temps, havent ja fet pública la web, esperant que les raons que han produït les reticències desapareguin o s’atenuïn.
Una «segona fase» del projecte, havent recollit totes les entrevistes, serà fer una endreça temàtica, de manera que es pugui obtenir una visió més general de la vida a l’Argentera en els dos primers terços del segle XX.
Ressenyar també que, paral·lelament a les entrevistes, s’ha anat fent també una recollida de fotografies, amb l’objectiu de constituir també un arxiu d’imatges de l’Argentera durant els primers dos terços de segle XX, podent d’aquesta manera reforçar la font oral amb la gràfica.
© 2022 MEMÒRIA DE LES PADRINES I ELS PADRINS DE L’ARGENTERA – Tots els drets reservats – Avís legal – Política de privacitat – Llicència de continguts – Mapa del lloc