L’ARGENTERA, FESTA MAJOR 2009

El Lluís Maria m’ha demanat que us parli de la Festa Major d’abans i d’ara.

Vull aprofitar aquesta ocasió per explicar, sobretot a la gent jove que hi ha un aspecte d’aquesta festa que sempre perdura i que és el seu caire familiar. Són dies de divertiment compartits amb amics i forasters. Tots sempre amics de l’Argentera.

Això no canvia mai perquè la gent gran, les mares i les àvies mantenim el caliu de la família i aprofitem la nostra Festa Major per reunir, inexcusablement, a tots els membres.

Si això sempre ha estat així, hi ha algo molt important per a nosaltres que no ho havia estat. Els nostres joves i petits han de saber que a les festes majors d’abans mancava algo que ens dona força, vida i il·lusió.

Heu de saber que a les festes majors d’abans no podíem tenir la senyera ni a la calaixera de l’alcova…

Si, tal i com ho sentiu!!!

El petit incident, la petita anècdota d’aquests dies, que si l’Ajuntament posa o no posa la senyera i si els ornaments són això o aixà, haguessin estat impensables.

Ara sabem, que l’Ajuntament o cadascú de nosaltres posem la senyera quan i a on volem, i aquest és el nostre tresor: la llibertat. Aquest tresor que a la gent gran ens ha costat tant de conquerir i que volem transmetre als nostres fills i néts, com si de la flama olímpica es tractés. 

Per això us dic a tots i a totes que les festes majors d’ara són molt millor que les d’abans perquè són plenes.

Bones Festes a tothom!! I que gaudim junts d’aquest temps, el present, el millor de les nostres vides.