Com vas arribar a l’Argentera, tu i la teva família?

Vam arribar a l’Argentera perquè el meu pare va tindre una relació amb una persona del poble que va quedar molt agraïda i molt vinculada amb ell i quan va veure que la situació del meu pare era difícil, perquè el meu pare en aquell moment era de dretes i estava perseguit. Aquesta persona de l’Argentera que era del bàndol contrari, va vindre a Tarragona i li va dir: senyor Pau si necessita ajuda vingui al meu poble que no li faltarà re.

Vam arribar amb tren a l’Argentera, ens va vindre a buscar la Marieta Paquela, es va pujar a mon germà ,que començava a caminar, al coll i ens va portar fins a l’Argentera, al cal Pere Viudo. A cal Pere Viudo lo primer que van dir a l’entrar allà va ser que erem parents, re de senyor Pau ni re de Joan, som el tiet i la tieta i des d’aquell moment encara fins avui, els fills dels fills dels fills, jo sóc la tieta. O sigui aquella família i tota aquella família que era molta llarga perquè el tiet Joan tenia tota aquella colla que també hi havia l’Ernest del castell que eren una colla de germans, tots aquells eren tiets meus o sigui jo tenia el tiet Ernest que era l’avi de l’Anton, que baixaven del castell, eren més monos.

Com va ser el teu primer any a l’Argentera?

El primer any a l’Argentera va ser molt diferent i molt bonic, m’hi vaig sentir molt bé. Anava a col·legi, aquell col·legi era una monada com si el vegés ara. A mi em sap greu, que jo sempre hauria fet un raconet d’aquell col·legi i hauria posat la tarima, la taula, la bola del món, la pissarra amb els pissarrins i el borrador. M’agrada sempre conservar, sempre m’ha sabut greu que ho han tret tot, m’agradaria tindre un raconet amb el que hi havia llavorens Teníem uns pupitres que eren de dos, s’aixecava la tapa, hi havia el tinter.

Quants nens i nenes éreu a l’escola?

Molt pocs, però bueno potser més del que hi hauria al poble ara si hi hagués escola.

I el professor, qui era?

Quan jo hi vaig anar era una mestra i en devia donar lliçons de tot.

I amb castellà, no ?

En castellà.

No vas aprendre el català tu?

Jo no vaig aprendre mai el català. Escric el català, dec fer bastantes faltes però he llegit bastant català.

Tens bon record de l’escola?

Molt, molt (somriure)

En aquell temps encara que era època de guerra hi havia celebracions o festes o algun esdeveniment important?

No moltes però sí, cagar tió si que el devíem fer cagar, a casa doncs.

A què es dedicava la gent del poble?

A l’agricultura, tots al tros. Hi havia tot d’avellaners i cadaú es feia el seu hortet.

Vosaltres teníeu tros també?

No. A cal Pere Viudo doncs ells tenien el tros i la meva mare i la tieta Tresina perquè jo sempre que t’anomeno ells és el tiet Joan i a la tieta Tresina. Hi havia damunt casa que diuen un trosset que es devia poder regar i allí feien verdura.

Com s’arribava a l’Argentera?

Amb tren

I la carretera, com era el camí?

La carretera lo que passa que llavores hi circulaven pocs cotxes, hi havia moltes corbes però jo mai ni he vist cap, ni ara.
S’arribava amb tren a l’apeadero.

Quins serveis hi havia al poble?

Al poble hi havia de tot. Hi havia l’estanc, hi havia el que venia fils i vetes, hi havia de tot lo que es necessitava; moltes botigues que ara no hi són.

I el menjar, el compràveu a l’Argentera?

Mira, en aquella època el menjar anava just però entre el que es feia a l’hort, pa gens no hi havia pa. La primera vegada que es devia haver acabar la guerra va venir el meu pare amb un pa, escolta’m semblava allò com si…no hi havia pa, hi havia pa negre que es feia de farina de moresc que es devia pastar a casa i es devia portar a cal Saló a coure. A cal Saló tenien forn.

I on rentàveu la roba?

La roba al rentador.

I tu amb vuit anys anaves a rentar la roba?

No, no baixaven a rentar la roba la tieta Tresina i la meua mare però la tieta Tresina devia ser la que esvandia i estenia i ho fèiem als rentadors. Els rentadors eren al cap de vall de l’hort de cal Pere viudo.

I recordes passar fred a l’Argentera durant l’hivern?

Fred sí però teníem foc a terra i ens abrigàvem i feia fred eh. Recordo un parell o tres de nevades, bueno era la festa fer boles i córrer…

Quan va acabar la guerra vas marxar?

Quan va acabar la guerra vam marxar, però ja vam quedar molts vinculats al poble i llavors a cal Pere vidu vivíem en un entre-solet, després vam llogar un piset i ja de sempre hem tingut un pis al poble mentre no va haver les cases aquestes que vivim, aquestes cases també tenen la seva història.

Més tard vas anar a l’Argentera ja d’estiuejant?

Sí, pujàvem els caps de setmana. Els meus pares de cotxe no en van tindre, en vam tenir nosaltres, el meu home, i quan el cotxe es parava l’havies d’espitjar perquè corrés.

Llum corrent?

Sí que hi devia haver llum corrent al poble… A les cases hi havia bombilla de 25, un llum de ganxo Jo tenia llums de ganxo, tenia coses a baix que m’agrada guardar: llum de carburo que de tant en tant petava.

Què recordes de les botigues del poble?

A les botigues hi havia de tot. Sobretot el forn que feien coques i feien de tot, pa de farina de moresc quan la guerra, després ja no. Els de cal Saló treballaven tots però tots van estudiar, devien ser quatre i tots han sortir en bona carrera perquè hi va haver un capellà que es va cuidar molt dels nens d’aquella època, els feia estudiar els portava a Reus a examinar i el que va tindre menos va ser el batxillerat elemental d’aquell grupet de nens, se’n va cuidar molt, els portava al futbol i d’aquella època hi ha un grupet que tenen carrera bona i bon puesto, mossèn Mitjans em sembla que es deia.

Vetes i fils no me’n recordo, ca Magdalena potser, no t’ho puc assegurar. L’estanc van ser de l’estanc, Salsench el devien portar.

Al Pascaló, per trucar a Tarragona podies estar tot el matí esperant, aquell home amb la clavija a veure si podia parlar amb Tarragona. El Pascaló t’explicava el que havia dit el que havia marxat

Feien Vetlla?

Hi havia una associació que si l’home de la casa estava malalt i s’havia de vetllar hi ha anava un o dos homes a la nit a vetllar perquè la dona pogués dormir perquè l’endemà podés treballar. Si era una dona hi anaven les dones. El meu pare va tenir un atac de fetge i també van vindre’l a vetllar l’associació aquesta.

Els homes si convenia vetllar amb un malalt a fi efecte que el de la casa l’endemà podés cuidar el malalt i treballar.

Després vau comprar una casa de les “cases barates”

Això té la seva història. Van concedir als pobles unes cases barates que era una cosa que feia l’estat, em penso que en van fer sis però si no es compraven les sis no en feien cap. L’avi de cal Agustí, l’alcalde, ens van demanar a cal Botella, a nosaltres que si volíem una d’aquestes cases barates perquè es feien totes o no es feia cap.

Com eren les collites?

El principal d’aquí era l’avellana i cada u tenien una mica d’hortet que feien verdura A casa quan nosaltres erem allà cada matí algu ens portaven una senalleta amb dos pebrots, una albergínia i el que hi hagués, plena.

Lo principal era l’avellana, era secà i venien a plegar avellanes, venien plegadores i de les plegadores dos o tres es van casar aquí, una d’elles era la Cecília. Devien estar a cal Agustí.

Com passàveu les festes i els records i anècdotes com estiuejants?

Teníem un pis llogat a cala tia Josepeta, devia ser. Era l’hostal, la fonda.

La Juanita i jo sempre juntes. Els dos o tres nois d’aquella època, que devia ser el Lluís, el Modesto i el Mateu no se’n feien cas. Anàvem per la nostra. Després hi havia dos o tres nenes: la Quimeta de l’estació…Naltrus anàvem una miqueta per lliure. Passejàvem. Excursions al pantà, al castell. És molt bonic el camí del castell. A la serra també. Ah! Una altra cosa fèiem: anàvem a passar el túnel llarg, la Juanita i jo. Al túnel llarg hi ha un puesto amb una mica de curba i no es veu la sortida, hi havia de tant en un burladero per si venia el tren i ens ficàvem dintre i llavors sortíem negres del túnel fumat negre.

No anàvem als pobles del costat, la Juanita i jo no.

Feien cinema no massa sovint, a l’estiu sí.

Quina relació tenies amb el club de dones i els actes i activitats del poble?

Ja de més gran quan es va fer el club, sóc de les primeres, sempre hi he participat en tot. Ara dec ser del club de les dones la més gran.

Molt después vaig fer el taller d’esmalt, ho feien més bé les del poble que no els hi cobrava que no pas els de Tarragona. Un dia va sortir al diari un reportatge que en un poble petit es feien esmalt. I un professor meu, el Francesc Vilacís que eren dos germans, els dos millors esmaltistes, va pensar aquesta persona ha d’ haver sigut alumna meva perquè posa la distribució dels esmalts i de la taula com jo ensenyo. Després va pujar a l’Argentera i ens va regalar un llibre. Van venir bastants persones del poble, els dissabtes, a les escoles. Els dissabtes el meu home i jo hi anàvem. El professor de Tarragona ens va donar una mufla i colors.

Com era a festa major d’estiu?

La festa major d’estiu la recordo com la majoria dels pobles: al dematí ofici, la gent ens mudàvem i anàvem a l’ofici, després de l’ofici una mica de vermut, ball a la tarda, ball a la nit , ballar sardanes. A la festa major hi erem sempre. Es feia un envelat a lo que dèiem l’era, allí a cal Agustí, jo crec que era allà.

I l’himne?

És bonic perquè ho anomena tot però és llarg. Ens assajava i cantar i cantar la Maria Teresa Llorens. És com a difícil de cantar perquè és molt modulat. Un dia la meua mare el va presentar el senyor Llorens com a músic a les seues amigues i li va dir compositor senyora, compositor. Assajàvem a l’església.

Es feien pregons aleshores?

Els pregons “Per ordre del senyor alcalde es fa avinent, no es fa saber . L’aguatzil era el Josep M de cal Pere víduo. El campaner devia ser el Josep Maria mateix

Com eren les festes de nadal?

Per nadal no hi érem. Per menjar la mona sí, anàvem a la serra, al castell. Sempre m’ha agradat molt caminar. Aquestes muntanyes les he caminat molt. A la Pilar Domènech no li agradava i alguna vegada tenia por de perdre’s. Vam ser íntimes, la sort que teníem que el Sebastià aviat se n’anava a dormir i el meu home també i naltrus llavors anàvem a la societat a fer un gelat.

Com recordes els carrers i racons del poble..

El parc infantil era una terraplè i posàvem la televisió a fora i venien a veure, només hi havia dos canals. Potser era l’única que hi havia al poble.
Abans els carrers eren de terra, despues em penso “llambordes” i aquella baixada de cal Pere vidu baixava corrent. Vaig passar la guerra amb els genolls pelats. Els escorredons, n’hi ha dos o tres d’escorredons, encara li dieu escorredons?

Baixava a la Font Vella a buscar aigua, a l’hora de dinar s’havia de beure aigua de la Font Vella. Tinc una racó a la Font Vella baixava amb el càntir buscar aigua i a llegir, això ja quan venia a veranejar.