ENTREVISTADOR: El que, el que a tu se t’ocurreixi; al final és això, no és… no és allò de dir, “t’ho explico tot”, sinó per- per dir alguna cosa.

MATEU: Dir alguna cosa?

E: Lo de…

M: Quan era petit-

E: Sant Antoni. Ah, digues, eres petit.

M: -anàvem, anava al col·le, anàvem al- i estàvem al col·le, i van vindre los avions a bombardejar lo pont de Duesaigües.

E: Ah, tu estaves al col·le, per això?

M: Estàvem al col·le, petits estàvem al col·le. I nos van dir que si, aquells avions allò, vam marxar tots d’escola [inintel·ligible] “marxeu amb un bastó travesser a la boca”, per les bombes, i van i van tirar el- el pont de Duesaigües i van tocar allí aquell cantó.

E: Ah, sí, allò- allò que està, allò que està reno-, que té diferent color, no?

M: Allí baix. Sí sí sí sí.

E: I allò, estaves al col·le, quan van tirar les bombes?

M: No no, bueno, allí si que es van tirar, però al poble no.

E: A l’Argentera no van arribar?

M: Al poble no, no no.

E: Perquè a l’Argentera van- van fer algo a la guerra, o no? No van arribar els militars a l’Argentera, o sí?

M: A on?

E: Els militars.

M: Militars, sí que van baixar. Ne van baixar per dalt la serra, prò van passar, […] no me’n recordo, de tot això.

E: Ah, bueno.

M: […] d’això no me’n recordo.

E: Ah, no, no no. Perquè com que van tirar lo de baix, com que van tirar lo de baix al-

M: Allí no van tirar res ni van fer res, no no. Més van- més van tirar, més van fer, que van- van… el túnel-

E: Sí.

M: El túnel, lo van bomb- lo van posar perquè no passessin, lo van taponar. Lo van posar unes, unes dallò i el van volar, i van volar el túnel.

E: Però on van volar? A la, a l’entrada?

M: Tota la boca.

E: A la boca?

M: Tota la boca un tros cap dins, van volar. Amb uns quants, amb uns quants dallò, forats per cada banda, ho van ensorrar. Tot no, eh?

E: Ah, el van ensorrar dins?

M: Ho van ensorrar, sí, ho van ensorrar.

E: Però a les dos boques, o només a la de, a la de l’Argentera?

M: A on?

E: A les dos boques?

M: No, allò de l’altre costat no sé jo. Només sé a la banda d’aquí.

E: Vale, aquí, aquí baix.

M: Van, van posar, van van d’allò, van tirar bombes per volar. Quan baixaven! Quan baixaven los, los nacionals, diguéssim, no?

E: Sí.

M: Perquè no passessin pel túnel, hi van tirar, van posar cargues, cargues de… caixes de dinamita, i van volar. I allò van- se va ensorrar la meitat de boca i podies passar, que natros […] així i passàvem […] i hasta anàvem a trobar encara no havien d’allò, dinamitre. Dinamita!

E: Nàveu a buscar la dinamita…

M: Sí, buscant dinamita, perquè n’hi havia que no havien petat, i […]àvem aquells cartutxos de dinamita.

E: I llavons al col·le, teníeu llibres, o què?

M: On?

E: Al col·le. Què fèieu servir, llibres, o papers, o plumes? Com ho fèieu?

M: Què?

E: Al col·le. Quan anàveu al col·le, que teníeu llibres?

M: Llibres?

E: Sí.

M: Sí, bueno, sí. Llibres.

E: Teníeu llibres.

M: Llibretes. Doncs llibres, així, llibretes doncs teníem.

E: I llavons…

M: Lo normal, eh. Perquè allí, llavons allí tot allò només vam fer el col·lègit fins als 15 anys en acabat es va acabar, eh. Aixís com a d’ara tothom volia estudiar i tot… Llavons als 15 anys i… I cap al tros. I a treballar.

E: Però fins als 15 anys no vas anar al tros o més tard?

M: Fins als 15 anys? Anaves al cole.

E: Llavons què feies, anaves al tros i al cole?

M: Sí. O no. Bueno, anaves a casa. Com vies d’anar al col·legit. I anaves al col·legi fins als 15 anys. Als 15 anys ja…. Ja no, ja no naves, ja no, ja acabaves el col·legit.

E: Ja s’acabava l’estudi. Als 15 anys ja s’acabava l’estudi.

M: No d’allò gaire cosa.

E: I… i al cole us feien.. què fèieu? Llibres només, o també cantàveu i…?

M: No, sumar i restar. Sumar i restar i multiplicar..

E: I llegir…

M: I escriure..

E: Lletra?

M: I cabat a lo millor lo d’allò t’explicava alguna cosa.

E: I també us feien cantar, o no?

M: Eh?

E: També us feien cantar, o no?

Minut 4.20m.

• Això sí que no ho sé, l’únic que passava és que un dia a la setmana a la tarda, sortíem del col·legi i anàvem a doctrina catòlica, al capellà.

• Era el mossèn Arturo el capellà? Aquest era el que us feia doctrina?

• No, aquest no, ens feia coses d’església i quan marxàvem cantàvem

• I què cantàveu? 

• I ens vam despedir del Lluis Maria, doneu-vos bona guia pel camí, quan sortíem al marxar “tan bé que estem aquí i ens hem de despedir, doneu-vos bona guia pel camí”

• Havies de fer d’escolanet?

• Cadascú cap a casa o jugaves o el que sigui. Jo no vaig fer d’escolà, els altres si van voler van fer d’escolà però jo no

• Amb qui anaves al cole?

• Els del poble, Modesto, Lluis, l’Anton… el del cafè que es va casar a Balaguer. La Maria Antonia era la mestra, vivia a dalt i marxava cap dalt. Aquella dona tenia un puntero, un regle i segons con et tirava el regle. El Joan aquest del cafè tan se li fotia si li tirava la regla i vam acordar de que la regla l’agafàvem entre tots i per sota la tribuna amagar-li. 

• Li vau prendre?

• Lo regla sí, entre tots. Hi havia una tarima de fusta a sota buida i damunt una taula, devia haver algun forat

• Fèieu alguna festa al cole? O algun teatre a final de curs?

• Amb el Mèlich, que era el director 

• Però estant al cole o ja més gran?

• … hi havia el Saló, el Cuello, son pare, hi havia la Isabel (sa mare), ho feien a la societat a l’escenari, érem uns quants. Vam fer “Terra Baixa”, hi havia tota la comissió, vam perdre la creu que teníem (ferrer, Pradell… no entenc molt bé què diu). El Mèlich feia de director, estava a l’escenari, havia una portella oberta que posaven una fusta, i havia l’apuntador 

• I això ho fèieu a dins teatre de la societat?

• Sí, hi havia gent, el poble que s’omplia

• I teníeu censura?

• Qui? Jo? 

• Tots els nens del cole sortíeu? 

• Sí tots sortíem més o menys

• Què més fèieu a la societat?

• Festa Major per Sant Isidro, a l’agost Sant Bartomeu

• El sopar de Sant Antoni es feia?

• Es feia quan era petit, el Samarró, Isidro,… sopar de sant Antoni quedaven a la casa dels caçadors, anaven a caçar i ho portaven i les dones feien el sopar. Hi havia conills. El Camilo tenia un foró, i caçava conills. Anàvem tots els que volíem anar

• Tenies escopeta?

• No, no he sigut mai caçador

• I carnaval?

• Sí es feia. Ens disfressàvem, tothom que volia. Anàvem passejant pel poble. Primer a l’Argentera i desprès anàvem a Duesaigues. Anàvem tombant pel poble. Me’n recordo del Domingo i el Pep, son pare el Domingo que hi venia. 

• Tu et disfressaves?

• Si 

• De què?

• De qualsevol cosa, amb el que tenies, robes que tenies per allà. Ja fa molts anys

• Els teus germans també es disfressaven? El Joan i el Isidro?

• Eren més petits. Els reis passaven per les cases.  Anàvem a Duesaigues amb els paquets

• Us convidaven a algo?

• No me’n recordo

• Sempre ho has vist això dels reis a l’Argentera?

• Sempre, soc fill de l’Argentera i sempre s’ha fet

• I a casa fèieu la quaresma?

• La setmana que no es podia ballar, anàvem a la societat i no es feia ball

• I les altres setmanes fèieu ball?

• Les que hi havia sí

• Teníeu una gramola?

• Sí, i ballàvem a la Societat, els diumenge s’omplia a l’hora del ball, per passar el rato. Uns ballaven, els de la música anaven tocant. Si volies beure vi bevies o si no estaves allà sentat. No hi havia altre cosa abans. Les coses van anar canviant

• I sempre es feia a el ball a la Societat

• Abans feien l’embalat, a l’era. On hi havia el Ramon d’Escó. Per allà on passa el camí ara que han fet carretera, al parque, allà feien l’embalat. Al cafè, on  hi havia la placeta, davant de cal miquelet, d’allí fins la paret també feien ball abans

• Abaix dels escorredons?

• Tocant al cafè

• No hi cabria ningú?

• Cabia lo que cabia, jo no me’n recordo, això ho he sentit a dir 

• Ho has sentit a dir? Però a dalt?

• El de dalt tampoc, però ho senties a dir, no sé si hi havia res més

• De bars què havia?

• Hi havia allò dels conserges

• El del cafè i la societat?

• Abans havia el cafè i cal Federico, damunt del Isidro. Tenia bar, cafè i l’estanc. Sí que me’n recordo. Hi havia més, que tenia el tros allí on va comprar el Miguel, allí damunt la via hi havia un bocí. 

Va vindre la guerra, quan va esclatar la guerra, poca cosa fes

• No deixaven fer? Després de la guerra es va tallar el ball?

• No es feia el ball a llavors, no es feia gaire cosa. Part de la gent l’agafaven per anar a la guerra, ja n’hi havia molts, com els de la Trilla, el quadrer

• Qui era el quadrer?

• Vivia allí a ca la Neus, era el quadrer del Toda, allí havia lo animal que treballava pel Toda, va comprar l’animal a uns gitanos (…) 

• A la Xirivia què hi feien? Avellanes? El quadrer cuidava avellanes?

• Havia vinya, amb animals i anaven amb portadores i omplint i a baix ho xafaven, havia una premsa de fusta

• Feien vi?

• No sé, però ho deixaven allà. Ho treien lo vi, amb carros i botes. Perquè per anar ala xirivia no hi havia res, camí, i anaven els … allò del darrera cal Anton, tot allò abaix fins al pont, era del Toda. Tenia la quadra per ell, i tenia la tartana. I havia l’Ernesto. 

• El Toda vivia a la quadra?

• Si, hi havia el quadrer que estava a la quadra, ara no recordo com es deia, tenia estables, al darrera corrals, tenia gallines. Lo Toda ja estava a la plaça, a Cal Font. Allí hi havia el col·legi

• Tu a on vas anar al col·legi?

• A la casa del Font, quan va vindre el Toda, el col·legi estava allà. I el Toda ho va treure i el va portar allà baix

• Però tu vas anar allà?

• No, aquí a dalt no

• Vas anar al col·legi nou?

• El cementiri era a la plaça, allí ca la Neus i darrera havia una porta de ferro i el cementiri, i el va treure el Toda, per allà a on és. Tot allò el va fer el pica pedrer, era allà baix del pont, allà on hi ha la caixa rural. Aquella casa la va fer el pica pedrer

• Aquella casa del pont també la va fer pel Toda?

• O no sé… si ho va fer per ell. Tot el cementiri i va treure tot i ho va portar tot cap allà

• El pica pedrer era de l’Argentera?

• El pica pedrer era el Joanet, li deien Joanet picapedrer

• Era d’allà dalt?

• No me’n recordo de tot això. Em sembla que va fer alguna cosa per Poblet. Hi ha una creu a Poblet que era del castell i la van prendre aquells el Toda i això i la va portar a Poblet. Al capdamunt de la porta, hi havia aquella pujada, al final. Hi havia aquelles escales al costat que pujaves dalt, per l’altre costat, hi havia les cisternes, i allí havia una creu de pedra i està posat a Poblet.

• No ho sabia això de la creu

• Tot allò ho va fer lo jovenet aquest. Em sembla que ho va vendre

…

Des del minut 40

– El Joanet va començar aquí baix, a la porta de casa seva i va fer un d’ allò fins allà dalt. I a dalt on hi ha lo d’ allò`, lo… lo  garatg del Joanet i allí on hi ha lo meu, que era aquí… que en cabat d’ aquí cap aquí hi ha aquell altre d’allò, tot allò, tot era pati. D’ aquí baix ho va fer el Joanet, ho va fer el Joanet,.i allò del garatg me sembla que també era del Toda, me sembla que  tot allò era del Toda, fins dalt el camp de futbol i fins allà dalt. Tot era d’ ell.  

-I dalt al damunt allí hi ha el camp de futbol, lo vam fer… lo vam fer a cops de martell, a la nit, a ratos! Lo camp de futbol, a la nit ho anàvem a fer, a la nit anàvem a treballar! 

–Ànaveu… 

-A paticar, i a esplanar, anant esplanant a la nit …i diumenges, i anàvem doncs a fer lo camp de futbol….naltros lo vam fer d’aquella manera lo camp de futbol….lo vam fer així…I en cabat a Duesaigües, doncs ho van fer igual, van fer el camp de futbol igual. I aquell, lo vicari… lo vicari, (xxxxx) nois i l’ alcalde. I va fer un sermó !, jeje!: “-Había quien decía, que el campo no se terminaría. Pues ya se ha terminado!”, la mare que el va….jajaja… Lo camp de futbol de Duesaigües, com que era cap allà al darrera… “Había quien decía que el campo  no se terminaría,…jajaja Ya se ha terminado el campo !”. …I ho van fer per allà, per allà, sí…, sí…per allí em penso que era el camp de futbol… ., per la banda d’ aquí.

–Sí anant cap dalt al Coll de la Teixeta. 

-Per allí on puja… no se per anar a…

–Al coll del bitxo, no?

-… Hi ha la font, la font, la font  baix i al damunt hi via el camp de futbol. Érem petits. Se feia a cops de…i vagonetes allí carregant a la nit… i bufaves el terraplé.

-I tu hi anaves? I com us hi veieu a la nit?

-Què?

–Com us hi veieu a la nit?…. Amb llums de carburo?

-No sé si ja hi via llum , allavons potser ja hi via llum ehh……El que me’n recordo…

-I quants anys tenies que anaves a picar?

-Lo llum, a l’ any 30… a l’ any 30 o així ja, ja van posar llum. Jo me’n recordo quan…que allí a casa no hi via llum, i la van posar per allavons, van posar llum. No hi havia llum.  I després, però llavons als anys 30 o 31 a algo així … o  més aviat…

–Eres petit. A l’ any 30 tu tenies 4 anys

-Què?

–A l’ any 30  tenies 4 anys, 4-5 anys, ton germà l’Isidro encara no hi era en el 30-31.

-Jo dic això ara però potser ja no d’ allò….

–Bueno. I les vagonetes que fèieu amb les vagonetes?

-Què?

–Amb les vagontes aquestes que fèieu?

-Amb a  què?

– Amb les vagonetes al camp de futbol

-Amb les vagonetes….Mira aquest camp de futbol…

– Quantes en teníeu?

-Ehh

-Digues..

-Aquest  camp de futbol lo vam començar ton parent i jo, el Modesto,i jo!  Lo vem començar  en diumenge. Que si ho fem, que si no ho fem, que si el camp de futbol…i  ens vam engrescar, vam agafar pics…

–A veure, torna`m a explicar això, torna-m’ho  a explicar,  veu començar valtros  dos!  Com ho veu començar això? 

-A què?

–Com vau començar el camp de futbol valtros dos ? Torna’m-ho a explicar!

-Com vam començar?

-Tu i el Modesto?

-El Modesto i jo vam començar, que si fèiem un camp de futbol , que si fèiem un camp de futbol …  i a una hora determinada, després van seguir uns altres… Però allí hi havia una figuera, allí davant de cal Sol, tot allò,… fins dalt i aquí doncs hi havia l’ era aquesta, que estava aquí i allí, vam començar allí en aquella figuera, el Modesto i jo, diumenge, un  pic cada un,  i a picar au!, allí vam començar  el camp de futbol, el Modesto i jo, un diumenge!

–Envés d’ anar a ballar vau anar  a picar a fer el camp de futbol?

-Què?

–Envés d’ anar a ballar…

-Per què ens vem barellar? No home no!

–No a barellar, a ballar!

-No el camp de futbol.. és per anar a passar ratos, doncs a la nit a ratos,ehh i diumenges… No sé d’ on va sortir tot allò….tot allò… no sé si devia vindre quan el Toda… vagontes…, tot allò, no sé… no me’n  recordo.  Me ‘n recordo que allà  hi via unes vies, allí on vam començar el camp de futbol,  i vam començar terrà cap allà i tirant-ho cap aquí, i terraplé i terraplé, hasta tot allò de cal Rosendo. Tot allò també era…Bueno que ara és camp de futbol, allavons no era camp de futbol però  era de l’ Anton ,all , era de l’ Anton del castell, ho va comprar el Toda, em penso o li van donar…bueno..  jo no sé tu , era de l’ Anton i l’ Anton  ho va vendre… al Rosendo de cal Pere Vildo aquest que viu aquí, al d’ allò…

–Sí el Rosendo

-A la carretera de la Selva.., el Rosendo, ho va vendre en aquell, i ho va comprar un parent de cal Pere Vildu………..

-I quants éreu que picàveu allí al final? Vau començar dos i quants vau?, quan temps vau estar fent el camp de futbol ?

-Com lo camp  de futbol?

–Quant temps vau estar ? Quants dies vau estar picant? Quants anys?

-No me’n recordo. Vam acabar quan vam veure que d’ allò   ja es podia…, hi havia terraplé aquí. I en cabat quan marxava la pilota a córrer terraplè avall i  buscar la pilota.

-Llavors  què fèieu anàveu al cole o?, quan éreu petits o sent ja grans?

-Abans lo camp  de futbol era a ca l’ Anton, era petit allí! Però encara me’n recordo, allí damunt  de la Societat, damunt de la Societat, fins on hi ha el camí que puja cap dalt, i fins allà… de ca l’ Anton cap aquí. A ca l’ Anton hi havia una porteria i havia la pujada, que va cap dalt, aquell camí que va cap dalt a cal Sol, cap dalt i cap allí hi via aquell caminó fins allà baix al cantó de la Societat, al cantó diguéssim de la Societat que ja baixa cap baix el transformador. Fins allí era el camp de futbol. I el d’ allò era aquí… aquí  damunt del d’ allò el pati de la Societat, allò era patí de la Societat. I llavors hi posaven allí, d’ allò…. , com li deien ara ……., per tapa-ho…. per tapar el techo… perquè no es veigués.. al damunt. No recordo com li deien….que a molts puestos ho posen…

–Uralita?

-No uralita. Bruc. No bruc, algo així…

-Si….

-Això que es talla. Fan tanques d’ allò….

-Si, ara no sé com se diu, com lo canyís…

-Allí hi havia lo d’allò que pujava més alt que el camp de futbol, el camp de futbol ja pujava així, i si sentava la gent saps? I quan es sacava  la pilota per allí,doncs mira, sálvese quien pueda! I jugaven allí, no hi havia altre d’ allò.  I me’n recordo que llavons jugaven a d’ allò. I van baixar els de Bellmunt que eren els únics que jugaven una mica bé a futbol, els de Bellmunt de Siurana van baixar a jugar a a futbol  en aquell camp  i  només jugaven set i set.

-Això a la quadra? 

-A la quadra

–No al nou? Al de baix

-Al de baix. Sí me sembla que com que era petit, lo camp,  no jugaven gaires.

-Jugàveu set

-Ehh

-Jugàveu set doncs?

-Me penso que eren set, era petit!

-Llavons quan veu dir de fer el camp  de futbol  que era, anàveu al cole o éreu més grans?

-A què com era?

-Quan veu fer el camp.de futbol, quants éreu al final que picàveu allí?

-Què jugaven dalt?

–Tu jugaves al camp de futbol de dalt?

.-Abans jugaven tots

–I tu hi vas jugar?

-Si home!

–Amb qui jugaves a futbol ? Qui éreu? Tu el Modesto…

.-El Lluis, el Modesto lo Joan del cafè…doncs tots aqueixos, més o menos

-I de què jugaves tu?

-Ehh?

–De que jugaves? De porter, de defensa?

-De córrer per allí

-Jajaja. De còrrer per allí! Qui era el més bo de tots ? Qui era el més bo?

-Jo jugaba, jo com que era esquerré, jugava d’extrem esquerre

–Ah vale.

-I anàvem a jugar a Botarell. A Botarell hi vam anar els de l’ Argentera a inagurar el camp de futbol de Botarell. 

–A si?

-Hi vam anar els de l’ Argentera per la Festa Major.Tenien lo camp de futbol per allà fora a Botarell, per allà, diguessim.. anat cap a la carretera d’ Alcolea, doncs per allí, allí tenien el camp de futbol, més amunt. Bueno per allí. I tots anàvem amb una (xxxxxxx) i unes espardenyes i vem jugara Botarell  i els vam guanyar….. …Allí a Botarell jugant d’ exterm esquerre vaig fer dos gols a l’ inaugurar el camp, dos gols..  I en cabat sempre deien:  “-cuidado! aneu al tanto amb l’ extrem esquerre, aneu al tanto amb l’ extrem esquerre!”.I pobre de mi vaig xutar i vaig tocar i vaig fer dos gols a aquells de Botarell. Me sembla que hasta a Riudecanyes potser vam anar a jugar allí. Que a Riudecanyes no n’ hi havia. A  Riudecanyes baix al barranc jugaven! Allí on hi ha lo d’ allò ara… lo…que van fer allò lo de l’ aigua… allí al mig del barranc estava planer  jugaven a futbol. Me’n recordo  i es vestien  a la Societat i del la Societat baixavenrrr rrrrrrrrr baix al camp del futbol  quan havien de jugar.

-I el camp de futbol de l’ Argentera, qui el va inaugurar?. Valtros? I amb qui vau jugar?

-Els de l’ Argentera vam inaugurar el camp de futbol de Botarell!

-I a l’ Argentera què va ser? que van baixar els de Bellmunt a jugar?

-No, no devien venir els de Botarell home! que era Festa Major.  Era festa Major. No me’n recordo jo ara… Jugava lo Lluis, lo Lluis sempre havia jugat de porter, lo Lluis Besora sempre havia jugat de porter , Modesto…no sé… érem tots allí llavons, érem tots allí…

-El Joan del cafè has dit no?

-Josep Domenica… Josep Domenica… tota aqueta colla així… No sé si l’ Anton del castell hi  jugava? Em penso que potser no jugava l’ Anton , com que eren dalt del castell, pujaven i baixaven de dalt. S’ havia fotut un fart l’ Anton del castell de baixar! Com que a dalt d’ allà  hi havia telèfon i baix d’ allà no hi havia res més, quan trucaven, ja sabien els que havien de trucar al castell   trucaven al castell si passava alguna cosa i baixava ell : “ teléfono, teléfono! ”l ‘ Anton o la Mª Teresa…

–Des de dalt baixaven a dir que trucaven?

-Baixaven a dir-los que havien trucat

-Però a qui? Al Toda? 

-Ehh

-A qui li deien que trucaven? Que trucaven al castell per parlar amb algú de l’ Argentera…

-Trucaven al castell que no hi havia res mes, de Riudecanyes pujava el telefono, de Riudecanyes pujava

–Què baixaven per allí pel dret?

-Per la banda de darrera

-Pel camí que puja

-Per la banda del darrera diguem…abans a Riudecanyes no hi havia res per anar cap dalt el castell,  un caminot, no hi via res i el Toda va fer el camí per Duesaigües  i l’ Argentera, I pel castell me sembla que no sé, pel castell, pel castell no hi arribava al castell, sí que arribava. Saps on hi havia el restaurant del castell? 

-Sí

-Allí feia cap lo camí de l’ Argentera i feia cap… bueno, de Vilanova  a l’ Argentera feien cap aquí. I doncs d’ allí en amunt anaven los xxxxxxxx i de llavons pujava aquell, el de Riudecanyes, ho van agafar  més avall, que pujava de Riudecanyes, ho van fer, en tres dies Era molt dret. Era molt dret… I de Vilanova, de Vilanova  hi havia un camí de carro, per anar cap a Vilanova hi via un camí de carro

-És el que deu fer cap dalt també per allí al restaurant

-En cabat lo camí el van fer l’ Ajuntament d’ allí, l’ Ajuntament de Vilanova, cap a Vilanova i cap dalt el castell. El de Vilanova el van fer per allà i en cabat el d’aquí per aquí, i quan se van trobar  els dos a dalt del collet es van ajuntar i van tirar cap dalt al castell. I allà en aquell pla, abans hi via aquell pla que pujava el de Duesaigues, i no sé, també devia pujar el de Vilanova per allí, però tot feia cap allí, el de Duesaigues feia cap allí, i el de l’ Argentera, i el de Vilanova es van ajuntar al cap d’ amunt d’allí. Tot d’allò del Samarró, davant del tros del Saló, del Miguelez  era, allí puja el de l’ Argentera, el de Vilanova i amunt el castell…

-I els Sants aquells que passaven…els Sant aquell que passaven que tenia sempre el ciri: la Sagrada Família. Tu sempre l’ has vist la Sagrada Família per casa o no? Saps aquella Sagrada Família?

-Ehh? La Sagrada Família, sí que passava per casa

-Sí que ficaves el llum d’ oli.

-Sí cada dia anava d’ una casa a l’ altra 

-Sent tu petit ja es passejava? Sent tu petit, quant tu eres petit, ja anava per les cases? La Sagrada Família. Sempre hi ha anat?

-Mira això eren coses d’ abans de l’ església

-Abans devien haver moltes cases per passar 

-Sempre anava per les cases, la Sagrada Família sempre anava per les cases.